Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

El cost de la consulta s’eleva a 3,1 milions, dels quals 1,3 es van gastar en propaganda

El govern d’Hereu confia estalviar-se una part de la factura corresponent al sistema informàtic per la via de les reclamacions

Ha costat Déu i ajuda saber-ho. Tot i que en les últimes setmanes l’oposició municipal ha insistit, i de quina manera, per conèixer la despesa global que ha representat la celebració de la consulta, el govern només oferia dades orientatives que basculaven al voltant dels 2 milions d’euros. Dilluns, però, l’alcalde Jordi Hereu va valorar en 2,7 milions aquest cost, una dada que tenint en compte qui l’havia donat, passava a ser considerada la bona. Però no. A instàncies un altre cop de CiU i el PP, el regidor d’Urbanisme, Ramon Gracia Bragado, va aprofitar ahir la reunió de la comissió de Presidència per desglossar el pressupost del procés, oferint una versió que, pel bé de l’interès general, s’espera que sigui la bona i definitiva. Inicialment, el cost total de la consulta ha estat, efectivament, de 2.738.000 euros. Si se suma l’IVA corresponent, però, la quantitat és de 3.176.000 euros. Per conceptes, el que ha representat un desemborsament més gran són les diferents campanyes de promoció que s’han dut a terme, ja que han representat un cost global d’1,3 milions d’euros. D’aquests, 947.000 euros s’han destinat específicament a fer publicitat del procés a través dels mitjans de comunicació, banderoles i fullets, i als quals cal afegir 376.000 euros que han servit per pagar «la difusió» de les propostes de transformació que van ser sotmeses a consulta. La resta de l’import total es divideix en les despeses del procés participatiu previ –606.000 euros–, mobiliari dels punts de votació –239.000 euros–, personal –424.948– i altres conceptes –130.000.

Una lectura a banda mereixen els 452.983 euros que s’ha gastat l’Ajuntament en la plataforma de vot electrònic. Garcia Bragado va admetre ahir que el servei que va donar aquests sistema «no és el que va contractar el consistori» i, per tant, s’incoarà una reclamació amb l’objectiu de no haver de pagar aquesta suma o, com a mínim, no tota. L’anàlisi que s’ha fet és que l’operatiu estricte de vot, del qual era responsable l’empresa Scytl, ha donat resposta però el que va fallar va ser tot l’engranatge de suport, com ara les connexions, del qual se n’encarregava Indra. De fet, la comissió va aprovar, per unanimitat, una proposició d’ERC que insta a fer una avaluació exhaustiva del funcionament tècnic de la consulta.

El govern bipartit comença a aplicar retallades en la despesa

L’executiu del PSC i d’ICV-EUiA ha trigat menys d’un dia a demostrar que l’apel·lació a l’austeritat que dimarts va formular Jordi Hereu, després de la crisi de govern que ha obert la consulta sobre la transformació de la Diagonal combinada amb les retallades en el sector públic anunciades pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va de debò. En la comissió de Presidència, el bipartit es va sumar, en un gest insòlit fins ara, a una proposició del grup de CiU que, emparant-se en el canvi de rumb anunciat per l’alcalde a favor de la priorització de les polítiques socials i de prescindir de tot allò que no tingui a veure amb la lluita contra la crisi econòmica, reclamava l’anul·lació d’una nova campanya de publicitat audiovisual, per un import de 350.000 euros, destinada a promocionar la marca de Barcelona tant internament com als mercats econòmics internacionals. Paral·lelament, en el mateix organisme del consistori, i gràcies al suport d’ERC, el govern d’Hereu va aconseguir obrir la porta –després de dos intents frustrats– a l’entrada del sector privat en la gestió de les instal·lacions de l’Anella Olímpica de Montjuïc –l’estadi Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i l’esplanada– per intentar reduir el dèficit en l’explotació d’aquests equipaments municipals construïts amb motiu dels Jocs Olímpics d’estiu del 1992. La portaveu dels republicans, Ester Capella, va posar com a condició, però, que el nou model d’explotació, que combinarà usos esportius, cívics i recreatius, s’ajusti al pla director de la muntanya, encara en fase de discussió amb les entitats del districte de Sants-Montjuïc. La implicació d’empreses privades en alguns serveis ciutadans que ara paga el consistori és un dels eixos amb els quals treballa el nou primer tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Hisenda i de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, per anticipar-se a l’impacte d’una més que probable reducció de les transferències econòmiques procedents de l’Estat i en les depeses corrents de l’Ajuntament, que es visualitzarà en els pressupostos per al 2011, segons han avançat els seus col·laboradors. Carnes no ha volgut pronunciar-se sobre l’abast de la retallada de sous entre els treballadors vinculats a l’administració local –en espera de conèixer les exigències de l’executiu espanyol i la posició definitiva de la Generalitat–, en especial pel que fa a àmbits concertats. Barcelona vol fer valer el seu baix nivell d’endeutament –comparat amb Madrid o altres capitals–, tot i que des de l’entorn de Carnes s’admet que el marge de maniobra és mínim.

El PP demana a Hereu que expulsi Iniciativa del govern municipal

el punt

El president del grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, considera que l’alcalde, Jordi Hereu, hauria de «prescindir d’ICV» en el govern per poder prendre les decisions estratègiques que necessita la ciutat en matèria de seguretat, d’immigració i d’infraestructures. El popular també va apostar per la supressió de regidories. Per Alberto Fernández, «si no hagués estat pel fracàs de la consulta, l’alcalde continuaria a la lluna amb un govern a la deriva». «Hereu s’ha convertit en un problema més per a Barcelona», va denunciar el líder del PP, que va reiterar la seva petició de dimissió a l’alcalde. Respecte als ajustos pressupostaris, Fernández Díaz va dir que «ara no val només dir que retallarem projectes com l’edifici administratiu Ona o el projecte del zoo marí». En aquest sentit, va demanar retallades en la despesa publicitària. «Si Hereu s’ha gastat més de tres milions d’euros en la consulta i 20 milions d’euros en publicitat, què és el que no farà en els dotze mesos que queden per a les eleccions?», es va preguntar.

Pujol denuncia el «tuf de manipulació» de la consulta de la Diagonal

efe

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va denunciar aquest dimarts el «tuf de manipulació» i «de forta utilització partidista del poder i del pressupost» per part del govern de Barcelona en la consulta de la Diagonal, en la qual considera que s’ha evidenciat una «falta de sensibilitat democràtica».

En un editorial publicat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, l’expresident de la Generalitat afirma que la consulta de la Diagonal s’ha portat «amb els peus» i d’una manera «incompetent». «Però això no és el més greu», assenyala Pujol, que hi afegeix que «la incompetència es pot arreglar buscant gent tècnicament competent».

Per l’expresident, «aquesta falta de sensibilitat democràtica contribueix a erosionar la confiança ciutadana».

EL PROTAGONISTA

JORDI PUJOL
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Publicat a El Punt Bacelona 
20-05-2010

You must be logged in to post a comment.