El ‘fracking’ només donaria a Catalunya gas per vuit mesos

L’informe de la Generalitat conclou que no val la pena assumir els riscos de la fractura hidràulica per tan poques reserves Els tècnics només veuen interès en el subsòl entre el Pedraforca i la falla d’Albanyà

16/09/13 02:00 – barcelona – Xavier Miró 
Els coneixements geològics actuals de Catalunya indiquen unes mínimes reserves subterrànies de gas de roca mare –extraïble amb la tècnica de fracking– que no durarien més de vuit mesos al ritme actual de consum del país. Això i no res és el mateix si tenim en compte que la revolució del gas de roca mare –shale gas– als Estats Units apunta a reserves de trenta anys que les previsions més eufòriques de la indústria allarguen fins a cent.

El recurs teòric que la consultora Gessal dóna a Catalunya són 108,8 bilions de metres cúbics (bcm) de gas de roca mare, però l’informe elaborat per tècnics interdepartamentals de la Generalitat considera que només uns 5 bcm serien extraïbles. És a dir, vuit mesos de consum actual. L’informe considera “poc recomanable” que s’impulsi la tècnica de la fractura hidràulica –fracking– perquè l’escassetat de gas al subsòl no justifica els riscos ambientals i l’impacte social que aquesta indústria podria comportar. Al cap i a la fi, el gas extraïble serviria de molt poc al país com a reserva energètica.Qui té més experiència i coneixements sobre la tècnica i els seus resultats són els Estats Units, on el 2010 el gas extret de roca mare ja es va situar en el 23% del total. Els jaciments que s’hi han demostrat rendibles estan situats a una fondària d’entre 1.000 i 4.000 metres, amb una projecció en superfície de desenes de milers de quilòmetres quadrats i amb un gruix de desenes a centenars de metres. A Catalunya no hi ha una sola formació de roca mare d’aquestes característiques. La més interessant és una formació de margues coneguda amb el nom d’Armàncies, situada entre el Pedraforca i la falla tectònica d’Albanyà. Com a màxim, són 360 km² en superfície amb un gruix de 40 m i un sondatge realitzat que la situa fins a 278,6 m de fondària. Comparant-la amb formacions geològiques semblants situades a Veracruz (Mèxic) i Sirt (Líbia), els tècnics conclouen que podria emmagatzemar 20 bcm, dels quals se’n podrien extreure 5. L’informe que el govern català presentarà demà al Parlament reconeix l’interès d’aquesta reserva potencial però deixa clar que, amb les dades actuals, a Catalunya “no sembla tenir sentit econòmic la inversió de grans pressupostos en la realització d’investigacions més detallades sobre la disponibilitat del recurs”.

Impactes ambientals

Els tècnics analitzen els riscos. La prospecció requereix una plataforma d’una hectàrea amb torre, instal·lacions i una bassa de llots. Es necessiten fins a 2.000 m³ d’aigua per fer el pou i fins a 4.500 per cada operació de fractura per alliberar el gas. Amb un sol pou no n’hi ha prou per avaluar els recursos.

Les magnituds es multipliquen si es construeix una planta d’extracció. La concessió administrativa de l’explotació seria de 30 anys amb dues pròrrogues possibles de deu anys. Es necessitarien dues hectàrees per cada plataforma. Garantir accessos també té un gran impacte comptant que de 495 a 1.300 camions són necessaris durant la construcció del pou i de 7.000 a 11.000 es requeririen en una plataforma de deu pous. En el punt àlgid d’extracció, es mourien cada dia uns 250 camions.

A l’estat de Pennsilvània s’han posat a disposició de la indústria extractiva el 30% dels 8.900 km² de boscos, tot i que només s’ha usat un 1,4% del terreny. La perforació pot requerir 14.500 m³ d’aigua i l’explotació, fins a 25.000, que s’injecten al subsòl i un 1-2% dels quals són productes químics. De fet, el principal risc és la contaminació del sòl i els aqüífers superficials i profunds si el pou no està ben cimentat i entubat.

 A Europa no hi haurà una revolució com als EUA

El gas de roca mare constitueix una quarta part de les reserves de gas natural dels EUA i es preveu que el país acabi sent autosuficient. L’entrada d’aquest gas no convencional al mercat ha causat una baixada de preus respecte del petroli i allibera reserves creixents de gas natural líquid. Però a tot el món no hi haurà excedents de shale gas. El Joint Research Center (JRC), que assessora la CE, preveu que els màxims productors (Estats Units, Xina i Austràlia) consumiran al seu mercat totes les reserves, mentre que Europa no serà autosuficient. Les prospeccions fetes a Polònia confirmen menys gas del previst i a la CE no s’explotarà a bon ritme fins que no s’hagi desenvolupat una regulació comunitària, a partir del 2020.

El futur del sector és incert. La caiguda de preus ha fet no rendibles jaciments menors als EUA i no se sap quin volum de recursos serà finalment extraïble. L’independent Post Carbon Institut considera inassolibles els escenaris d’abundància que ha dibuixat la nova indústria.

Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 16-09-2013

Leave a Reply