El Canòdrom ahir i demà

Bé, doncs com us deia a l’entrada anterior, ahir a la tarda es va poder salvar el Canòdrom en allò que interessa al barri del Congrés i dels Indians. Salvat de moment, és clar: diguem que podrem passar l’estiu tranquils, però en algun moment de la tardor o de l’hivern -si és que el tema no es congela fins després d’eleccions o, com ja ha succeït, tres anys més- tindrem un pla -una modificació del PGM- alternatiu. I aleshores veurem què passa.

Ahir, com us deia, tots els grups municipals, menys el PP que es va abstenir i CiU, que havia presentat la proposta, van votar contra la modificació del Pla General Metropolità pel que fa a l’entorn del Canòdrom. El que més em va agradar és que la pràctica totalitat dels grups van justificar la seva negativa en l’oposició del veïnat del Congrés-Indians formulat per les entitats del barri presents a la Taula, tot i què algun que altre grup em va fer l’efecte de què va fer la manifestació aprofitant l’avinentesa. Que comença el compte enrera per a les eleccions municipals del proper any, vaja… Però, bé, la cosa ha estat així, per una raó o per l’altra.

A l’acte del plenari n’hi va haver presència veïnal. Molt petita, com éra previsible però no menys lamentable, no vam arribar a trenta. Bàsicament, representants de les entitats i algú per lliure: jo i, potser, algú altre més, no massa més; diguem-ne que veïns espontanis, allò que es diu veïns espontanis, no en va haver.

Alguns dels veïns presents ahir a la tarda

 

L’Enric Fernández-Velilla, veí i conseller de Districte, saluda a alguns veïns    

 Per tant si hem de ser justos, s’ha de dir que aquesta és una victòria de la gent que ha treballat de ferm per arribar a aquest final feliç provisional però no es pot deixar de dir que la victòria no ha estat del barri, que el barri ha obtingut un regal que en absolut s’ha merescut. Així de clar ho dic i a qui li cogui, que es grati.

Moment de la intervenció de Betlem Ayúcar (Associació de Veïns i Taula d’Entitats)
El regidor Blasi conversa amb alguns veïns després de la votació

Ahir en parlàvem de què a la tardor començarà la moguda per tal de resoldre el problema del carrer de Garcilaso. Com sabeu, la perillositat del carrer de Garcilaso és tan notòria que ja hi tenim un mort (tres, en el conjunt del barri, en una setmana veritablement negra) i cal exigir a l’Ajuntament, al Districte, que s’hi posi fil a l’agulla en aquest carrer. I res de pedaços, res de senyals d’stop; la gent conscient i responsable ja fem stop sense necessitat de que hi hagi senyal; el problema és la gent que no és conscient i responsable, i el problema és la mala visibilitat que tenen la majoria de les cruïlles pel fet de què, legal o il·legalment, l’estacionament a les voreres s’apura fins la cruïlla mateixa.

El Canòdrom, més tard o més aviat, tornarà a irrompre en la nostra vida de barri. I així ha de ser, perquè no és tolerable que es perllongui aquesta situació com de limbe en la què ha estat durant tres anys ni molt menys que, quan surt d’aquesta situació, sigui per retallar els equipaments que ja en el seu dia es van pactar. Per tant cal estar preparats des d’ara mateix i sense esperar que hi tornin a venir els problemes, per a:

1. Reivindicar el pacte entre la Taula del Canòdrom i l’Ajuntament, que ja és un pacte de mínims prou per sota del que el barri volia i necessitava originàriament.

2. Replantejar l’ús de l’edifici que, al meu parer (i no sóc en absolut l’únic que pensa així), s’ha regalat massa graciosa i alegrement a l’Ajuntament, deixant-nos vendre la història de l’equipament de Ciutat. La realitat és que l’Ajuntament -ni en aquesta administració ni en l’anterior- saben què fer-ne amb l’edifici del Canòdrom i tot ha estat una successió d’estrambòtics projectes erràtics. Primer va ser el Centre d’Art Santa Mònica (inclús n’hi va arribar a haver un director per al projecte canodròmic que va estar no sé quants mesos sense fer res i cobrant una barbaritat) i ara ens han venut un altre projecte de no sé quina espècie de viver d’empreses artístico-tecnològico-creatives que diuen que no té espai a Barcelona Activa ni al 22@ (són coses diferents, diuen, però no diuen perquè) del què ens van passar unes diapositives que no il·lustraven res exposades per una senyora que ens va explicar quelcom que no va entendre ningú, entre d’altres coses perquè sospito que no hi havia res que explicar. La única realitat que molts veïns -enquadrats o no en associacions- veiem clara és el que deia al començament: l’Ajuntament no sap què fer amb el Canòdrom, no té un projecte clar i definit per al Canòdrom sobretot perquè no te cap necessitat que pugui ser coberta pel Canòdrom (per a algunes coses és massa i per a les altres massa poc), així que ens sotmet a un seguit de fantasies més o menys eròtiques que tampoc s’acaben d’executar mai; en certa manera, benauradament: penseu que el fracàs d’un projecte per al Canòdrom conduirïa a què l’espai restés abandonat i, per tant, més a la llarga o més a la curta, focus de marginalitat, d’incivisme i, portser inclús, de delinqüència… problemes, per cert, que ara mateix no són gaire lluny de materialitzar-se.

Serem capaços d’emprendre tota aquesta tasca reivindicativa tots a una? Tant de bo, però si us dic la veritat, jo no veig el barri amb ànsia com per tirar endavant. S’aconsegueixen uns resultats millors dels merescuts perquè hi ha uns activistes i uns dirigents veïnals i d’entitats millors dels què el barri, per la seva pròpia empenta, mereix.

I ahir vaig confirmar aquesta impressió.

Nota: Les fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l’autor (jo) i d’aquest blog, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l’heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d’acostumar a compartir, xicots)

Publicat per Javier Cuchí
dimecres, 9 juliol de 2014

Leave a Reply