L’ombra de les primàries plana sobre la candidatura d’Hereu

La possible entrada en escena de Tura agita el PSC i amenaça les aspiracions de l’alcalde

Després d’una petita treva durant les festes de Nadal la batalla política per l’Ajuntament de Barcelona ha tornat amb força. Només ha calgut un dia perquè s’encenguessin tots els focs i perquè la figura de l’alcalde actual, Jordi Hereu, tornés a trontollar. La comissió que va celebrar dilluns l’executiva nacional dels socialistes va servir per recuperar Montserrat Tura com una possible alternativa interna a Jordi Hereu, ara que Ferran Mascarell ja no hi està interessat. L’actual alcalde va haver de respondre a tots aquests moviments des de la Seu d’Urgell, en un acte que havia organitzat per defensar la candidatura dels Jocs d’hivern del 2022. Tímidament, Hereu va assegurar que, si aparegués una alternativa, ell es presentaria a primàries: “Jo em dec als barcelonins i a la ciutat de Barcelona. A ells em dec i m’ofereixo per encapçalar el projecte que lideri la Barcelona del present i del futur”.

Oficialment, ningú al PSC ha qüestionat la candidatura de Jordi Hereu, alcalde des del 2006 i vencedor ajustat dels comicis del 2007. El gest de Tura dilluns a l’executiva, quan va demanar “un període de reflexió”, va ser vist amb bons ulls per l’aparell del partit, tot i que el context impossibilita que donin un suport explícit a la seva candidatura.

L’aparell socialista veu amb extremada preocupació el fet que les enquestes parlin d’una derrota a l’ajuntament de la capital catalana històric feu de poder del PSC, especialment després de la desfeta del 28-N i pel pes que té el consistori barceloní en l’equilibri de poders a la diputació. Això ha propiciat un poc dissimulat nerviosisme que de moment només es justifica assenyalant la demoscòpia: “Les enquestes indiquen que, en popularitat, Tura està més ben valorada que Hereu I és dona”.

No obstant això, els dirigents del partit estan a l’espera que l’exconsellera faci un pas més. “Ho ha de fer si vol saber quin suport té, al partit i entre els notables de la ciutat”, explicaven fonts de l’executiva. Les mateixes fonts assumeixen que “imposar un candidat sense primàries seria letal” i que “el gest de Tura es pot entendre com una agressió”.

En qualsevol cas, a l’executiva coincideixen a assenyalar que les possibilitats que Tura derroti Hereu en unes primàries quan la federació de Barcelona secunda l’alcalde són pràcticament inexistents. Per concórrer a aquesta votació, a més, necessita un 40% de les signatures, una fita que Tura no tindria garantida. Així doncs, les opcions de l’aparell del PSC per apartar Hereu passen per altres camins.

Pressions de l’aparell

Amb aquestes expectatives, l’única opció que li queda a l’aparell socialista si vol un recanvi per a Hereu és que tiri la tovallola i deixi la porta oberta a Montserrat Tura, o a qui es vulgui presentar. Aquesta és la mateixa estratègia que van seguir amb Ferran Mascarell, actual conseller de Cultura en el Govern d’Artur Mas. Segons fonts municipals, Jordi Hereu va rebre algunes pressions d’alt nivell per deixar el camí lliure a Mascarell, però l’actual alcalde, que gaudeix del suport incondicional de la federació de Barcelona, s’hi va negar. Cal recordar que després de la desfeta de José Montilla a les eleccions del 28-N, la legitimitat de l’executiva del PSC per imposar l’alcaldable ha baixat molt. Així ho veuen també des del mateix partit: “Les possibilitats d’imposar candidat són remotes”.

La federació de Barcelona defensa Hereu malgrat que totes les enquestes li siguin contràries. Consideren que l’actual alcalde “s’ho mereix” i, al cap i a la fi, és el seu home. L’anterior alcalde, Joan Clos, havia estat imposat per Pasqual Maragall: “Ens estan agredint en la nostra autonomia”, lamentaven ahir. A més, valoren bé la gestió d’Hereu i estan convençuts que l’actual alcalde guanyaria les primàries, cosa que reforçaria la seva figura. Aquest cop d’efecte, segons fonts municipals, es podria aprofitar per vendre la imatge d’un polític que sobreviu a tots els problemes i que ha estat capaç de liderar l’ajuntament contra la crisi i d’imposar-se al seu propi partit.

Les opcions de l’exconsellera

“Ella sempre parla”, deien resignats dirigents del PSC sorgits de la federació de Barcelona, que suposa actualment el 20% dels membres de l’executiva del partit. “Però de moment només s’ho està pensant”, afegien. El procés de reflexió no és senzill: Tura va ser la número dos a la darrera llista electoral, però va veure com Joaquim Nadal li guanyava la partida per ser president del grup parlamentari. El consol de l’exconsellera d’Interior i Justícia, una secretaria a la mesa, no l’ha satisfeta, segons fonts parlamentàries: “Ella sempre vol més, és molt possible que es presenti”.

Però a més, Tura sap que una derrota en les primàries, o fins i tot a les eleccions del 22 de maig, li tancarien definitivament el camí per esdevenir la successora de José Montilla com a primera secretària del partit. La cursa successòria està congelada fins després de les municipals, però una errada ara pot ser definitiva.

Les ambicions de Tura tenen un segon problema: actualment té 54 anys i és a la primera línia política des de l’any 1987. Aquest perfil topa frontalment amb la imatge de renovació que els socialistes volen vendre per disputar l’hegemonia de CiU en les properes eleccions en què tenen poques esperances i sobretot en les que s’haurien de celebrar l’any 2018.

Aquesta tempesta soterrada il·lustra a la perfecció la convulsa precampanya que es presenta a Barcelona, amb un intent de trobar una candidatura unitària independentista encara per definir, una CiU que parteix com a favorita i, sobretot, els nervis d’un partit que ha guanyat ininterrompudament les vuit eleccions disputades des de l’any 1979.

Publicat el
Publico, 15-01-2011

Comments are closed.