Teresa Simó: «Necessitem joves per a la nostra festa»

Teresa Simó dedica moltíssim temps a la festa major del barri d’Indians, la comissió del qual presideix des de fa 13 anys. «El somriure del nen amb els pallassos i la de l’avi amb el dinar m’animen a seguir», afirma.

ÓSCAR HERNÁNDEZ
BARCELONAA Teresa Simó (Barcelona, 1948) li encantaria viatjar a Cuba, tot i que afirma que no creu que ho pugui fer. La pregunta ve a tomb perquè en certa manera ja fa 30 anys que es dedica al Carib, els mateixos que ha complert ara la Festa dels Indians, l’associació de voluntaris de la qual presideix. És la celebració popular d’aquest minibarri de Sant Andreu, territori que comparteix denominació amb el veí Congrés.

-Dues festes majors i un barri.

-Com que el nostre és un barri petit ara som el Congrés i els Indians perquè ens van unir. Però no hem volgut perdre la nostra identitat. Hi ha festes, com la cavalcada i el carnaval, que les fem conjuntament. De tota manera, sempre lluitem per conservar la festa major. Un any vam provar d’ajuntar-les, però hi havia gent que si anava a un acte al Congrés, ja no venia al d’Indians. Això treia públic a les dues festes. Per això la de Congrés no comença fins que s’acaba la nostra.

-Han celebrat la seva festa fa pocs dies. I ja fa 30 anys.

-Vam començar el 1984. Quan el president de les primeres juntes de la festa major, Juan Cortés, buscava un tema, el senyor Adolfo, un sabater del barri, va explicar la història del barri i la seva relació amb els indians, amb els primers catalans que van tornar de fer les Amèriques i es van instal·lar aquí. A les primeres juntes només hi havia homes. Jo ja hi ajudava, com altres dones, i m’encarregava de netejar el carrer,

-¿Quines diferències té aquesta festa amb les d’altres barris?

-Aquí no hi poden faltar mai les havaneres. A més a més, organitzem un dinar per a gent gran, uns 140 avis. I aquest any s’ha tornat a celebrar la Cursa, que feia 15 anys que no es feia.

-¿Com han anat els números?

-Els números surten, perquè procurem no quedar-nos penjats. Des de fa dos anys, amb la crisi, a l’esmorzar dels grans hem tret el croissant. Tot i que tots reben el seu brioix amb pernil dolç i formatge, flam amb nata, pinya i préssec. Ho preparem els de la junta i altres voluntaris. I amb l’ajuda econòmica de socis, el mercat, l’ajuntament, els comerços…

-¿Tenen prou gent?

-Necessitem joves. La majoria dels membres de la junta tenen 84 i 85 anys. I només tenim tres o quatre joves. Aquest és un barri vell, però hi ha joves que han vingut a viure amb nens. Ho veiem perquè quan actuen pallassos vénen moltes famílies. Si demanem als seus pares que ens ajudin en l’organització, hi posen excuses.

-¿Que li agrada més de la seva festa?

-Hi ha moltes coses. Tenim la Nit entre amics, que organitza gent del barri. Són els Joves Indians, que imiten cantants i actuen. Hi ha dos sopars. Al del sobaquillo cadascú porta alguna cosa de casa i ho comparteix. Aquest any l’hem dedicat a Cuba i la gent podia anar de color blanc. Després hi ha el sopar de germandat, en què vam tenir el pastís dels 30 anys.

-La festa fa barri.

-Sí, sí, sens dubte. Gràcies a ella ens coneixem tots molt més. Hi ha amistat amb els teus veïns i això és molt maco. Per això el barri d’Indians és per a mi el millor de Barcelona (riu).

-¿I quants veïns són?

-Ui, doncs no ho sabem. Però li puc dir que amb les havaneres aquest any es van ocupar les 400 cadires i hi havia cent persones dretes. I a la Cursa dels Indians hi van participar 700 corredors, entre nens i gent gran.

-Ara toca descansar, ¿oi?

-La festa s’ha acabat, però la feina no. S’ha de pagar, arreglar papers i començar a preparar la de l’any que ve.

el Periódico.com

21-10-2013