Història

Texto procedente de wikipedia.org

El Barri del Congrés és part del Districte de Sant Andreu de Barcelona. Els límits del nucli inicial d’aquest barri són els carrers Alexandre Galí, Ramon Albó, Riera d’Horta, Concepción Arenal, Garcilaso, Felip II i Puerto Príncipe. En l’actualitat, es consideren del mateix barri els carrers i les zones lindanes del que originalment va ser pròpiament el “Congrés Eucarístic“, com por exemple l’anomenat barri dels Indians, format per un conjunt d’illes on es van instal·lar alguns indians que van tornar de “fer les Amèriques”.

L’origen d’aquest barri va ser el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (1952). L’Arquebisbe de Barcelona Mons. Gregorio Modrego fou l’impulsor i artífex d’un Congrés que d’alguna manera obria les portes a l’exterior d’una Espanya aïllada degut a la Dictadura franquista. Hem de recordar que uns quants mesos abans, al mateix 1952, van ser executat varies persones a Barcelona per motius polítics.

La màxima autoritat religiosa, va ser el Cardenal Tedeschini, antic Nunci a Espanya durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Repùblica, i simpatitzant del govern franquista. Per a molts, aquest Congrés va ser l’esdeveniment més important viscut per l’Església de Catalunya en la seva història moderna. 80 països van estar representats. Van acudir 49 cardenals, 225 arquebisbes, bisbes i abats i 20.000 sacerdots, religiosos i seminaristes. Van cobrir el Congrés 356 corresponsals de premsa nacionals i 124 estrangers. Es van inscriure 300.000 congressistes.

Una de les idees del Bisbe Modrego que es va portar a terme en el Congrés, va ser l’ordenació simultània de 820 sacerdots, la més nombrosa de la història de l’Església Catòlica. La majoria dels quals eren espanyols. Tres d’aquells sacerdots van arribar a Bisbes. Són Mons. Pere Casaldáliga, Bisbe de Araguaia (Brasil), Mons. Josep Maria Guix, Bisbe de Vic i Mons. Elías Yanes, Arquebisbe de Saragossa.

Amb motiu d’aquest esdeveniment i des del punt de vista social, el Dr. Modrego va promoure l’edificació de diferents polígons d’habitatges per a famílies treballadores. El mes importat va construir-se a Can Ros, masia propietat de la família Ros i de Ramis que va vendre setze hectàrees i mitja de terreny de la seva finca, al Patronat de Vivendes del Congrés Eucarístic.

Va triar-se el projecte d’urbanització elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqués, i l’Ajuntament aprovà el febrer de 1953 el Pla parcial d’ordenació del barri. Va realitzar-se una molt correcta urbanització, amb una àmplia avinguda central: Felípe II, diverses places, (essent l’eix central les places del Congrés Eucarístic i Doctor Modrego) i zones verdes i d’oci. Camp de futbol (avui eliminat i convertit en jardins), pista de patinatge (tancat el seu accés per decisió dels veïns que la circumden, i actualment en un evident abandó). Teatre (seu de l’Associació de Veïns). En els inicis dos col·legis: un de nens, tutelat pels Germans de la Salle, i el de nenes per les Teresianes. En aquests moments ambdós són mixts. En els terrenys veïns a l’urbanització del Congrés, la família Ros va mantenir la propietat de la vella Masia (en el carrer Cardenal Tedeschini) que ara alberga, en una part d’ella, un restaurant. També va mantenir de la seva propietat els terrenys de les pistes de tennis veïnes i el Canòdrom. Aquest recinte, inaugurat l’abril del 1964, va tancar les seves portes el 22 de febrer del 2006. Amb la seva clausura, van desaparèixer les últimes instal·lacions de l’Estat espanyol on se celebraven curses de llebrers.

La parròquia de Sant Pius X, que presideix la plaça del Congrés, ja estava prevista en la urbanització, però no es va construir fins a més tard. El primer lliurament d’habitatges es va realitzar l’any 1954 i la darrera illa de cases els anys 1967-68.

El barri del Congrés actual, amb els seus afegits, situat a l’extrem occidental del districte és, amb el de Navas, el més densament poblat, amb prop de 13.000 habitants en una superfície de 40 hectàrees.