Els mercats descompten la fallida del país i castiguen l’exposició de la bancaLa prima de risc del deute escala fins als 362 punts bàsics
El secretari d’estat de Finances grec, Filipos Sajinidis, va desfermar ahir una nova tempesta de desconfiança a Europa en afirmar que Grècia només té fons per pagar els salaris públics i les pensions fins al mes que ve. Conscient o no del que feia, Sajinidis, que intentava carregar-se de raó per reclamar amb urgència el sisè tram del préstec internacional de 110.000 milions d’euros aprovat el maig de l’any passat, va fer trontollar els mercats en l’enèsima sessió fatídica de l’any.
A Europa va tornar a planar el fantasma de la fallida grega, amb un impagament que alguns experts estimen en un 70% del deute, magnitud que amenaçaria amb un poderós efecte dominó moltes entitats financeres del continent, sobretot alemanyes i franceses, amb els balanços farcits de deute grec. A més d’ aquesta exposició, la gran banca també patia per l’eco de l’anunci, aquest cap de setmana, que Moody’s podria rebaixar els ràting del sector a l’Estat francès.
Els mercats van ignorar les declaracions de l’eloqüent secretari d’estat, que va puntualitzar que el govern a què pertany s’esforça “perquè el país continuï funcionant”, tot i les protestes populars per les monumentals retallades que s’estan produint en el ja minvat estat del benestar grec. Alhora, el primer ministre, Iorgos Papandreu, està buscant suports en l’oposició per tirar endavant els austeríssims pressupostos del 2012.
El de l’Estat espanyol va ser un dels mercats més danyats pels mals auguris en territori europeu: l’Íbex 35 es va ensorrar un 3,4%, fins als mínims del 2009, que el van situar en els 7.640,7 punts i amb les 35 empreses que componen el selectiu en números vermells, encapçalades per la gran banca i la seva forta ponderació en l’índex. En aquest sentit, BBVA i Santander van perdre, respectivament, un 5,3% i un 4,7%, afectats també per la nova escalada de la prima de risc, és a dir, per la diferència de rendibilitat entre el bo estatal i el de més prestigi, l’alemany, que determina el preu del seu finançament majorista. Concretament, la prima de risc va ascendir fins als 362 punts bàsics.
En una línia semblant es van moure els parquets de la resta d’Europa, que en general es van captenir millor que l’estatal, per bé que la banca gala i germànica va acusar molt més la brama negativa sobre la situació grega.
BNP en estat crític
La borsa de París va baixar un 4%, seguida de la de Milà, amb un 3,9%. Per la seva banda, Frankfurt i Londres van retrocedir, respectivament, un 2,3% i un 1,6%. Pel que fa a les entitats, BNP Paribas es va devaluar d’un 12,4%, i una altra de francesa, Société Générale, en plena reestructuració, la va estalonar en les pèrdues, amb un 10,7%, gairebé el mateix que Crédit Agricole (10,6%). A Alemanya, el Commerzbank i el Deutsche Bank van perdre un 8,3% i un 7,3%, respectivament. A les entitats italianes també els va tocar el rebre: Unicrédito un 7,3%, Intesa Sanpaolo un 4,6%.
Un altre indicador de les pèssimes perspectives per al Vell Continent va ser l’euro, que al mercat de divises va deixar enrere la cota dels 1,4 dòlars, fins a les 1,3636 unitats.
Considerem que el país està fent tots els possibles per complir els seus compromisos
Steffen Seibert
portaveu del govern alemany
a Grècia
El Punt Avui. Edició Nacional 13-09-2011
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.