El Ministeri de Foment, a més del corredor del Mediterrani i el central, presenta tres altres grans línies, igualment prioritàries, a la xarxa bàsica europeaLa CE vol que s’uneixin els grans ports i nuclis de població
Óscar Palau
Corredor mediterrani o eix central? Aquesta, malgrat que fins ara hagi semblat que tot es reduïa a una dicotomia així, no és la qüestió. Lluny de prioritzar només alguns projectes, la proposta oficial que ha presentat el Ministeri de Foment a la Comissió Europea demana la inclusió de fins a cinc corredors a la xarxa bàsica transeuropea de transports, que es farà pública el 19 d’octubre (vegeu gràfic). Vaja, és el cafè per a tothom exportat al continent, contradient totes les crides del mateix ministre José Blanco el darrer any perquè es prioritzin les infraestructures en funció de la rendibilitat econòmica i social, ara que les arques públiques van escanyades, i davant la negativa del govern espanyol a mullar-se per no ofendre uns territoris o uns altres. I menys en època electoral.
La idea inicial de la Comissió és definir un paquet en què només cabrien una desena d’eixos ferroviaris a tot el continent: sis o set que el travessin de sud a nord, i tres o quatre més d’est a oest. “Com pot pretendre el govern espanyol fer-ne passar cinc, la meitat?”, es pregunta Joan Amorós, secretari general del lobby Ferrmed. Doncs no sols ho pretén, sinó que és possible que se’n surti en gran mesura, ja que, a hores d’ara, només el tram pirinenc del corredor central i el tram andalús del corredor mediterrani sembla que quedarien fora de la planificació que la Comissió té al cap. Com a mínim, la més immediata.
Els cinc eixos
A banda de l’eix mediterrani des d’Algesires, i el central, des del mateix port cap a Madrid i el Pirineu aragonès, amb una branca cap a Lisboa i el port portuguès de Sines, Foment ha presentat tres propostes més. De fet, com aquesta última, dues són ja en la planificació europea aprovada el 2003: l’atlàntic (també amb una doble branca cap a Sevilla i Algesires per un cantó, i Oporto i Lisboa per l’altre) i l’anomenat eix 6, que uneix les capitals portuguesa i espanyola, puja cap a Saragossa i les quatre capitals catalanes, arriba a Lió i enfila cap a l’est d’Europa pel nord d’Itàlia. El darrer corredor inclòs, potser el més sorprenent, és el Cantàbric- Mediterrani, que uniria Santander i Bilbao amb Saragossa, des d’on es bifurcaria cap a Terol i València, per un cantó, i Lleida, Tarragona i Barcelona, per l’altre.
Els nodes
El ministeri ha aprofitat per fer la seva proposta de les regles del joc prèvies fixades per la Comissió, que ha establert que els nous eixos han d’unir els ports que superen l’1% del tràfic de mercaderies del continent, i les àrees metropolitanes que superin el milió d’habitants. I a l’Estat li ha faltat temps per fer els seus càlculs (dels quals, per cert, ha exclòs Màlaga, tot i que segons Ferrmed sí que supera el milió), traçar les línies i presentar-les al comissari de Transports Siim Kallas.
Foment ha justificat que defensa el model d’Espanya mallada –en contraposició a la històrica concepció radial–, tot i que Madrid no en queda pas malparada. Ans al contrari, equiparant-les amb altres de menys urgents, aconsegueix aigualir les aspiracions del Mediterrani, amb un retard secular en infraestructures. A més, veient que difícilment Europa concedirà fons per foradar els Pirineus, i malgrat que Saragossa no és un node principal, Blanco s’ha fixat ara l’objectiu perquè no quedi penjada, tenint en compte la inversió feta en el centre logístic Plaza, el més extens d’Europa. Per això s’ha entossudit en la seva connexió amb Irun, Portbou… i València. “Tot sigui per ofegar Catalunya”, avisa Amorós.
El Punt Avui. Edició Nacional
10-10-2011
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.