Consideren que la mesura de l’elecció directa permetria acostar la política a un veïnat fart de canvis i falta de respostes
Barcelona – ANNA BALLBONA
El cas de l’hotel del Palau i els canvis polítics al capdavant del districte de Ciutat Vella han encès una metxa important que el moviment veïnal vol aprofitar i demostrar que no és foc d’encenalls. Per fer-ho, la xarxa veïnal de Ciutat Vella, que aplega associacions de veïns i entitats del districte, va fer abans-d’ahir, a l’Ateneu Barcelonès, una taula rodona amb el simptomàtic títol «Una altra manera de fer política a Ciutat Vella és possible». Sobre la taula van quedar diagnòstics i possibles vies de millora per a un districte sempre a l’ull de l’huracà en qüestions com ara la pressió turística, la presència i força dels veïns i del teixit social i la inseguretat. Una de les reivindicacions va ser poder escollir directament, a través de les eleccions, el regidor del districte.
Si algú pensava que els successius canvis de regidor al capdavant del districte de Ciutat Vella –Itziar González, Carles Martí i, ara, Assumpta Escarp– passarien com si res als ulls de les associacions de veïns, anava equivocat. O si algú creia que el gir del cas de l’hotel del Palau, investigat judicialment a instàncies de la denúncia dels veïns i que ha acabat esquitxant el mateix govern d’Hereu, passaria amb discreció, també anava errat.Aquests dos grans temes que han sacsejat el districte en els últims temps han portat els veïns a reclamar obertament altres maneres de fer política. I una d’aquestes maneres és poder escollir directament el regidor del districte a través de les eleccions: «És una demanda veïnal històrica que ara es reprèn i torna a guanyar força», argumenta Ada Colau, membre de l’acusació popular veïnal pel cas de l’hotel del Palau i del moviment en defensa de l’accés a l’habitatge, que va participar en la taula rodona a l’Ateneu Barcelonès, on no cabia ni una agulla.
«Fórmules com l’elecció directa servirien per tornar la confiança a la ciutadania i donaria mecanismes de control real», afirma Colau, que posa com a exemple el cas de Roma, on ja hi ha regidors de districte escollits de manera directa.
Pel geògraf i urbanista Jordi Borja, que també va participar en la taula rodona, «a l’Ajuntament de Barcelona hi ha hagut una involució democràtica, que va començar en l’època de Maragall» i que «s’ha anat accentuant». Per a l’elecció directa del regidor del districte caldria reformar la llei electoral, precisa; però, en canvi, creu que els consellers de districte sí que es podrien escollir directament a través de consultes populars. Això, afegeix, permetria «crear candidatures de gent dels barris i ampliar la base democràtica».
El mes de novembre passat, l’Ajuntament va aprovar una proposició d’ERC perquè els consellers de districte fossin escollits de manera directa en les eleccions. Per fer-ho, cal, però, la reforma de la llei electoral, que continua pendent.
Final del model de ciutat
La taula rodona va consignar «el moment d’esgotament del model de ciutat», i la necessitat d’un «canvi radical en les polítiques urbanes», per tornar a «posar els veïns al centre», tal com va assegurar Maria Mas, de l’Associació de Veïns del Casc Antic. Per Daniel Jiménez, advocat dels veïns en el cas de l’hotel del Palau, aquest afer és «un símptoma que el poder econòmic i polític no han pogut controlar tot el procés».
Hi va haver un recordatori per l’anterior regidora de Ciutat Vella Itziar González, per valorar-li que havia significat un gir en les polítiques i maneres de fer que hi havia fins aleshores.
Cal títol de manipulador per fer una xoriçada reivindicativa
La plataforma d’afectats per la hipoteca ha programat per demà un acte reivindicatiu de to simpàtic. Es tracta de fer una xoriçada popular (a les sis de la tarda, a l’avinguda de la Catedral) per denunciar les «execucions hipotecàries», els nombrosos desnonaments que s’estan donant i la falta d’habitatge públic. L’acte havia de consistir en el repartiment de xoriços entre els assistents. Quan la plataforma va demanar el permís al districte per fer l’acte, es va trobar amb una sorpresa particular. Segons els organitzadors, el districte els va dir que no podien repartir xoriço perquè no tenien el títol de manipulador d’aliments. En la taula rodona a l’Ateneu Barcelonès, van esmentar la situació com a exemple de «l’excés de normativització» que entrebanca l’activitat veïnal. Un altre sector diana dels veïns és el del turisme, i pe això Josep Maria Montaner, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, va reclamar «més control» sobre el sector i ajustar constantment els successius plans d’usos.
Publicat a El Punt Barcelona
08-07-2010
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.