El preu del botó

El febrer de l’any que ve començarà a funcionar el centre comercial de l’antiga plaça de toros de la plaça Espanya
Contindrà la col·lecció de Jordi Tardà

 Manuel Cuyàs

La gran cúpula de Les Arenes observada per tècnics i periodistes, ahir Foto: ROBERT RAMOS.

Hi va haver un moment de tanta eufòria, en aquest país, que per aprofitar un botó ens fèiem un vestit a mida tot sencer. A la plaça Espanya de Barcelona teníem una plaça de toros, la de les Arenes, que feia anys que no funcionava ni per als toros ni per a gairebé res. Què s’havia de fer amb aquella plaça inservible, aquella plaça plantificada allí al mig amb uns arcs d’estil mudèjar que recordaven les imatges dels cromos de la xocolata de l’època més pompier de Marià Fortuny? Si s’hagués optat per tirar-la a terra no hauria passat res. Dic mentida. A finals dels anys noranta, i abans, hi va haver un moviment a favor del manteniment de les Arenes promogut per aquells intel·lectuals –els recorden?– que consideraven que defensar les places de toros feia progressista i que, en canvi, advocar pel seu enderroc feia convergent, feia pujolista, feia carca.
Com que l’Ajuntament barceloní no volia passar ni per carca ni per convergent ni per pujolista, la plaça de la plaça Espanya va ser salvada. Un cop salvada, què s’hi havia de fer? Ja ho hem trobat: un centre lúdic i comercial. Santes paraules: lúdic i comercial.Per salvar el botó de la plaça hem confeccionat un vestit de luxe que ahir va ser presentat per l’empresa que l’està enllestint. Havia començat les obres una altra, Sacresa, però com que es va mig arruïnar perquè fer el que s’ha fet allí a dins ha de ser forçosament ruïnós, les ha hagut de continuar una altra, Metrovacesa. Ja veurem com els nous se’n surten, en aquests temps que no són d’eufòria sinó que són de crisi general. Senyors de Metrovacesa: posats a fer ara, vostès, per salvar la façana mudèjar, la façana de cromo de la xocolata, la façana de Carmen, l’haurien sostinguda a l’aire, que és com ha quedat, amb uns pivots de força hidràulica que han costat un ull de la cara? Ja ho diré jo: l’haurien tirada a terra amb el permís municipal.

Però bé, l’obra ja està pràcticament feta i les coses que han d’anar a dins s’inauguraran entre els mesos de febrer i octubre de l’any que ve. Com que vostès són assidus dels centres lúdics i comercials es poden imaginar les coses que han d’anar a dins: botigues de roba de les marques que ara mateix els vénen al cap, restaurants ràpids i restaurants lents, un FNAC, que no falti sobretot un FNAC, un gimnàs amb spa, que no falti tampoc un spa, què faríem sense cap spa, i sales de cine, dotze sales de cine. I amb les sales de cine, parades de crispetes. El edificis singulars que salvem acaben servint per acollir comerços plurals. És igual anar a les Arenes que a Diagonal Mar o als Icària de la Vila Olímpica. Només que a les Arenes, per aprofitar un botó, hi hem deixat la camisa.

Dues coses singulars de debò: la sala amb bones vistes coberta per una cúpula de fusta i el Museu del Rock.
En Jordi Tardà trobarà a la plaça mudèjar de les Arenes un lloc on cedir la seva col·lecció.

avui.elpunt.cat
1-10-2010