Proposa una anàlisi estructural independent per valorar el risc d’esquerdes, ja que el temple pesarà 50.000 tones més un cop acabatEls constructors estan tranquils pel càlcul d’estructures en què s’ha basat el projecte
Xavier Miró
L’informe de la Unesco elaborat pel pas del túnel del tren d’alta velocitat (TAV) a tocar de la Sagrada Família recomana fer una anàlisi estructural independent de les obres de culminació de la basílica. Atenent a la protecció de la façana i la cripta que va construir Antoni Gaudí i que són patrimoni de la humanitat, l’organisme internacional recorda que les obres futures augmentaran en 50.000 tones el pes del temple, una càrrega que fa recomanable “valorar el risc d’esquerdes”. A més de l’“enorme augment de les càrregues” de la Sagrada Família, la Unesco apunta que cal tenir en compte que l’ampliació s’ha fet en diverses èpoques i amb tecnologies diferents. Els constructors deixen clar que el projecte ja inclou el càlcul de totes les estructures, perquè es va haver de contemplar el pes final quan es van construir les columnes interiors que suporten la nau principal, l’absis i el creuer avui acabats.
Una imatge d’arxiu de les obres inicials de fonamentació de les torres que culminaran el temple de Gaudí Foto: REDACCIÓ.De fet, aquesta solució arquitectònica és un dels factors reconeguts de l’originalitat de Gaudí. L’arquitecte va concebre una basílica neogòtica sense contraforts exteriors i en què tota l’estructura es recolzés en les columnes interiors –la gran torre de Jesús que culminarà el temple, per exemple, es recolzarà en les 16 columnes que ja suporten el creuer. L’organisme internacional reconeix l’estudi meticulós i empíric que Gaudí va realitzar quan va adoptar la solució.
Jordi Faulí, l’arquitecte director adjunt de l’obra, afirma que estan “molt tranquils”, perquè el gabinet Buxadé, Margarit, Ferrando que va fer el càlcul és un dels millors del país en arquitectura d’estructures. A més, recorda que el comportament de l’estructura ha estat molt bo fins ara, però es mostra obert a dialogar amb la Unesco si es decideix fer l’estudi. “Nosaltres som els que més coneixem el projecte”, afirmen. La recomanació de fer una anàlisi independent a la dels constructors respon, en part, a l’aparició d’esquerdes a la façana del Naixement, l’única que va construir Gaudí. Són esquerdes conegudes de fa anys, que la Unesco atribueix principalment a l’increment de les càrregues sense especificar si es tracta de les pròpies de la façana o de les obres posteriors. Faulí les considera “clivelles” i aclareix que les darreres són dels anys 30. L’assentament dels quatre campanars que va fer Gaudí en van produir algunes –“ell mateix ja en tapava”–, però la majoria, segons Faulí, es van produir pel foc que van calar a l’interior del temple grups incontrolats l’any 1936. Gaudí va utilitzar la dura pedra de Montjuïc per recobrir la part exterior de la façana, però a l’interior va emprar una pedra més blana, que pretenia esculpir. Amb l’incendi de les bastides dels pisos interiors, aquesta pedra es va trencar. Avui, finalitzada la nau, les esquerdes s’han eliminat i només resten les de l’interior dels campanars, que Faulí explica que s’arranjaran amb els tècnics de la Unesco que fan el seguiment de les obres. Pel que fa als fonaments de la part antiga, la junta constructora considera suficients els de la façana de Gaudí, dels quals es conserven documents que s’han confirmat amb sondejos. Els de l’absis sí que es van reforçar, perquè el projecte inicial de l’arquitecte Villar no contemplava la torre de la Mare de Déu, de 120 metres, que després va concebre Gaudí. De moment, la construcció del túnel i les obres del temple han anat bé. Faulí admet que l’assentament d’un mil·límetre del terreny que s’ha produït un cop fet el túnel és insignificant. Però creu que s’ha de continuar controlant el nivell freàtic on s’ha fet el túnel i la pantalla de protecció del temple, així com les vibracions futures pel pas dels trens a partir de l’any 2012. La Unesco descarta que hi hagi danys al temple per les feines a nivell freàtic i per les vibracions del tren, si bé recomana que aquestes s’evitin. L’organisme sí que proposa un control continu de l’augment de pressió que patirà el terreny sobre el túnel per l’ampliació de la basílica, així com de l’estructura de la façana i la cripta gaudinianes.
Permisos i xamfrans afectats
Tancada la polèmica per la construcció del túnel a tocar del temple, els governs català i barceloní han posat de nou sobre la taula un vell objectiu: legalitzar tota l’obra amb permisos administratius i llicència municipal. Així ho demanava el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, en un article publicat el 31 d’octubre en aquest diari. Així li feia saber al president del patronat del temple, Joan Rigol, l’alcalde Hereu en una visita el 10 de novembre, tres dies després de la consagració que va fer Benet XVI. Però el patronat manté el que ha dit sempre, que el silenci administratiu durant 128 anys ha donat carta de naturalesa a l’obra. Malgrat aquesta divergència, però, patronat i Ajuntament estan obligats a entendre’s per una altra raó. L’entrada principal de la basílica serà per la façana de la Glòria que es construirà al carrer Mallorca al final de totes les obres. Una entrada sense perspectiva visual que deslluirà la façana principal si no es reforma la zona. Tot i que Gaudí preveia un passeig davanter fins al carrer Aragó i que així ho contemplava el pla d’enllaços del 1916, primer es van construir edificis a la part allunyada d’aquest espai i, l’any 1976, l’alcalde Viola va permetre a Nuñez y Navarro aixecar pisos al xamfrà del davant. El pla general metropolità, però, contempla la reserva d’espai, i abordar el canvi d’ús obligarà que s’enderroquin aquests edificis i es reallotgin els estadants. Falten anys, però la basílica va enlairant-se i avançant.
“El túnel és inamovible”
Eduardo Alonso, especialista en enginyeria geotècnica de la UPC, deixa clar que la possible afectació del túnel del TAV sobre la Sagrada Família és història: “El túnel és inamovible. És una estructura rígida perfectament instal·lada, amb molta precisió, que no es deformarà en absolut”. Alonso, un dels experts del comitè que va analitzar el cas, diu que tots sabien que no passaria res, però “per professionalitat ens resistíem a assegurar el risc zero”.
El túnel i la basílica
Jordi Julià Sort
Un falcó vola a prop d’un dels campanars Foto: REDACCIÓ.Amb pocs dies de diferencia, el túnel de l’alta velocitat ha superat sense cap problema la Sagrada Família i la gran obra de Gaudí ha estat consagrada pel papa. Enrere queden dos grans debats que podien haver paralitzat aquestes obres, i és el moment de reconèixer el triomf d’aquells que, contra una part de l’opinió pública, les han tirades endavant amb èxit. La continuïtat de les obres de la Sagrada Família plantejava certament molts interrogants, dels quals dos eren particularment rellevants. El primer, la legitimitat de continuar una obra tan personal d’un geni irrepetible. Es podria respondre que el mateix Gaudí era perfectament conscient que aquesta obra no l’acabaria ell, i que això no li impedí dedicar-hi en exclusiva els darrers anys de la seva vida. De manera que la Sagrada Família, encara que com a obra arquitectònica segurament serà diferent de la que Gaudí hauria fet, com a projecte col·lectiu és el que l’arquitecte hauria desitjat. Però, per a la ciutat, l’acabament de la Sagrada Família presenta un segon repte de tanta envergadura que ningú, ni el Patronat ni l’Ajuntament, s’han atrevit mai a abordar seriosament: l’enderroc d’una illa sencera de cases de l’Eixample, la que està situada davant de la que ha de ser la façana principal del temple, al carrer Mallorca. Ni al geni Gaudí ni als impulsors del temple els preocupà gaire que el seu projecte estigués en desacord amb el planejament urbanístic de la ciutat! Quant valdrà aquesta expropiació, qui la pagarà, com reaccionaran els afectats, on es reubicaran, com es gestionarà tot plegat?
Pel que fa al túnel de l’alta velocitat, ha superat amb èxit la Sagrada Família i es dirigeix cap a Sants. En poc més de cent anys a Barcelona s’hi han construït, pel cap baix, més de 150 quilòmetres de túnels ferroviaris, i el darrer any n’hem inaugurat uns altres quinze (a l’L2, l’L3, l’L5 i l’L9), construïts en bona part sota edificis on viu gent que no ha creat plataformes demanant solucions alternatives absurdes. El túnel de l’alta velocitat no és l’obra d’un geni, sinó l’obra col·lectiva de molts tècnics, de totes les administracions implicades i de tots els partits polítics (excepte quan conjuntures electorals els han fet trontollar), i el projecte ha seguit sempre els procediments que marca la llei.
D’aquí a pocs anys, amb el túnel, la nova estació de Sagrera i la línia fins a França acabada, Barcelona disposarà d’una fantàstica infraestructura ferroviària per a l’alta velocitat, un exemple de modernitat impulsat per la raó i la voluntat política. També, segurament uns quants anys després, Barcelona tindrà un edifici singular com ja no se’n fan al món, una catedral dels segles XX i XXI, feta a la imatge de les grans catedrals gòtiques dels segles XIV i XV, impulsada per la fe i la voluntat popular. Afortunadament, els enfrontaments que hem viscut aquests anys seran només una anècdota en la història de la ciutat.
Darrera actualització ( Dilluns, 22 de novembre del 2010 02:00 )
22-11-2010
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.