Solidaritat retallada

B. Badrinas
Què passarà amb l’obra social de les caixes d’estalvi un cop aquestes s’han convertit en bancs sense cap mena de compromís, en principi, amb aquestes accions? Aquesta és la pregunta que es fa una bona part dels ciutadans catalans un cop gairebé desmantellat el sistema financer del país. Des de les caixes i les institucions públiques es llancen missatges de tranquil·litat, tot adduint que les entitats han mantingut prou actius per atendre els seus compromisos a curt i mitjà termini. Els recursos que tindran per a aquestes necessitats, però, minvaran i, evidentment, no es podran atendre totes les iniciatives acumulades fins ara. A tall d’exemple, Unnim calcula que de la seva obra social es beneficien fins a dos milions de persones.

L’obra social de les caixes, en línies generals, se centra en cinc àmbits: el socioassistencial, el cultural, el formatiu, el mediambiental i, finalment, la recerca i la investigació. “Els serveis assistencials tenen la vida assegurada per molts anys, però sí que és cert que el conjunt de l’obra social s’haurà de reinventar per poder donar-li continuïtat i, per tant, haurem de ser més selectius”, explica Antoni Guiñón, cap de l’Obra Social d’Unnim.

La reestructuració del sistema financer ha provocat que les caixes d’estalvi es divideixin en dues parts totalment diferenciades. Per una banda han segregat el negoci bancari i, per l’altra, les fundacions encarregades de l’obra social. El problema rau en el fet que la majoria d’aquestes fundacions s’han quedat sense una bona part dels actius i ingressos que els permetien atendre les necessitats socials, assistencials i culturals. Val a dir que, precisament per aquesta estructura, queda garantit que la titularitat dels actius històrics de les entitats d’estalvis no es veuria afectada ni canviaria de mans per una eventual entrada d’accionistes forans en els bancs acabats de crear.

Catalunya Caixa, per exemple, ha creat un banc, Catalunya Banc, del qual controla només un 10% i que agrupa l’activitat financera. Per tant, per finançar les seves activitats d’obra social tindrà el 10% dels beneficis que generi el banc, sempre que aquest decideixi repartir-los entre els seus accionistes. Igualment, Catalunya Caixa ha mantingut les seves instal·lacions més representatives, com La Pedrera, a Barcelona, o Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, entre d’altres.

Acords mixtos

A banda d’això, Catalunya Caixa disposarà dels recursos que anualment generen les seves activitats d’obra social –exposicions, tallers formatius i, en general, el copagament integrat a bona part de les seves accions–, que l’any passat van ser 15 milions d’euros. “Busquem acords publicoprivats per tirar endavant projectes autosuficients”, expliquen fonts de l’entitat, que afegeixen: “Està en marxa un pla d’eficiència i racionalització de les activitats”. Sigui com sigui, el que sembla clar és que difícilment l’obra social disposarà del pressupost dels últims anys i que en aquest exercici s’eleva a 49,5 milions.

Un cas força preocupant és el d’Unnim, que s’ha vist obligat a desprendre’s de la totalitat de la seva activitat financera, integrada en Unnim Banc i controlat en la seva totalitat pel Banc d’Espanya. Per tant, Unnim Caixa s’ha quedat sense el negoci financer que proporcionava els recursos necessaris per impulsar les activitats solidàries. Ara només disposarà dels ingressos que generen les seves activitats d’obra social, a banda d’algunes instal·lacions emblemàtiques, com els centres culturals de Terrassa i Sabadell. “Tenim un fons de reserva que farem servir per garantir les nostres iniciatives, però a llarg termini esperem que l’entitat compradora final d’Unnim Banc es faci càrrec de la nostra obra social”, explica Antoni Guiñón. Unnim va destinar l’any passat 16,6 milions d’euros a l’obra social.

“El gran problema de Catalunya Caixa és que en els últims anys s’ha fet càrrec d’una obra social més gran de la que realment podia assumir”, explica Alfred Vernis, professor de l’Institut d’Innovació Social d’Esade. “En aquest sentit, el que farà a partir d’ara –afegeix– és intentar mantenir les seves activitats més emblemàtiques i tancar la resta”. Un cas similar és el que arrossega Unnim. “Tampoc és un problema tan dramàtic, perquè hem de tenir en compte que la gran majoria d’accions d’obra social que impulsen les caixes catalanes les fa la Fundació La Caixa i aquestes no corren perill”, apunta Vernis. Segons dades de la CECA, els recursos de l’obra social de La Caixa representen el 85% del total destinats pel conjunt de caixes catalanes a aquest fi en l’exercici de 2010.

I és que la situació de Catalunya Caixa i Unnim Caixa no té per què repetir-se en la resta d’entitats. Caixa Penedès, per exemple, ha dotat aquest any amb gairebé 6,4 milions l’obra social, una quantitat modesta que previsiblement hauria de poder mantenir en el futur gràcies als dividends que rebi del Banc Mare Nostrum. Caixa Laietana, per la seva banda, va destinar a obra social 4,8 milions d’euros aquest any, una xifra que mirarà de mantenir amb els recursos que obtingui de la seva participació del 2,1% a Bankia.

“Les petites organitzacions del món cultural i social del país patiran una mica les retallades, però segur que es recuperaran a mitjà termini perquè la societat civil necessita d’un cert suport del món empresarial per tirar endavant les seves iniciatives”, diu Vernis. L’expert d’Esade creu que altres empreses acabaran omplint el buit que ara deixen les caixes. “Santander i BBVA dediquen als seus projectes de responsabilitat social corporativa un percentatge de recursos similars als que destinen les caixes a obra social”, sosté Vernis, que afegeix: “La concentració financera no farà res més que deixar en menys mans els recursos que tradicionalment ha destinat aquest sector a projectes socials”.

La Pedrera

Amb més d’un milió de visitants anuals, La Pedrera és la joia de la corona del patrimoni de Catalunya Caixa. Acull les exposicions culturals més destacades que organitza l’entitat. L’explotació de La Pedrera genera guanys que Catalunya Caixa destina a altres accions socials.

Fupar

El centre d’ocupació laboral per a persones discapacitades va ser creat l’any 1971 i forma part de l’obra social d’Unnim. Fupar, dirigit per 80 professionals i situat a Terrassa, dóna feina, formació i atenció diürna a 320 persones.

Món Sant Benet

La rehabilitació del monestir benedictí del Bages va ser una de les grans obres socials de Caixa Manresa, ara Catalunya Caixa. El projecte inclou un hotel, restaurants i la Fundació Alícia per a la investigació alimentària.

Programa Hospitals Catalunya Caixa

Els nou centres sociosanitaris als quals dóna suport Catalunya Caixa en col·laboració amb consorcis hospitalaris, atenen 780 pacients, principalment amb malalties degeneratives.

Premi Josep Parera

Dotat amb 100.000 euros, el guardó de Caixa Penedès pretén reconèixer públicament la trajectòria de persones i institucions en la seva vocació solidària. En la foto la germana Genoveva Masip, guanyadora aquest any.

Llar

Posat en marxa el 1949 a Terrassa, Llar és un centre geriàtric que, amb el suport d’Unnim, ofereix atenció a les persones de la tercera edat, ja sigui com a residència, centre de dia o atenció domiciliària. Actualment atén més de 1.678 persones.

Euncet

L’escola universitària Euncet, fundada l’any 1981 per Caixa Terrassa (Unnim), imparteix la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses, a més de programes MBA i altres cursos de formació continua. Euncet mira d’autofinançar-se.

4,5 per cent del territori de Catalunya –144.000 hectàrees– és propietat o està gestionat per Catalunya Caixa, dintre dels seus programes de protecció i explotació sostenible del medi ambient. Catalunya Caixa disposa d’un total de 24 finques, com Muntanya d’Alinyà (Alt Urgell), Can Puig de Fitor (Baix Empordà) o Port d’Arnès (Terra Alta).

2 milions de persones es beneficien, en major o menor grau, cada any dels programes d’obra social d’Unnim.