Seria viable un país petit com Catalunya?

L’endemà de la independència serà un dia, econòmicament, convuls. Molt convuls. Què passarà amb els bancs espanyols que operen a Catalunya? S’iniciarà un boicot peninsular als productes catalans? Què en quedarà, de la jubilació de molts pensionistes catalans? Quina part del deute públic de l’Estat haurà d’assumir la Generalitat? En definitiva, el dubte és si seria capaç de sobreviure aquell país petit d’en Llach rodejat d’estats poderosos i vigilat pels taurons dels mercats internacionals. Ara un nou estudi del Centre Català de Negocis torna a assegurar que “l’Estat català serà viable perquè precisament és petit”.

“Small is beautiful”, deia l’economista Ernst Friedrich Schumacher el 1973. Vuit dels vint estats més competitius, segons el Fòrum Econòmic Mundial, són estats europeus petits.

Banderes de Dinamarca, Suècia o Àustria junt a les de Regne Unit, Espanya o Alemanya onegen a Atenes Foto: ARXIU.

L’últim estudi del CCN, lobby d’empresaris que busca arguments econòmics per a la sobirania plena, destaca que els països més petits de la Unió Europea –amb poblacions d’entre 4,6 i 10,5 milions– van créixer per sobre dels països grans –amb poblacions superiors als 38 milions– durant el període 2001-2007, els anys de la bonança econòmica.

 Anant més enrere, l’estudi posa en relleu que els tres països més petits dels fundadors de la UE van créixer ininterrompudament del 2% al 2,6% en el període 1979-2007, mentre que els més grans, com França i Alemanya, es van estancar.

L’informe també es fixa en el fet que els estats europeus que es van independitzar als anys noranta, la majoria de mida petita, han crescut més del doble que la mitjana de la UE en l’última dècada després d’un convuls i traumàtic inici de viatge. Serien els casos de Txèquia, Eslovàquia, Letònia, Eslovènia i Estònia. Tot i això, aquests països continuen formant part del vagó de cua dels més pobres en PIB per capita de la UE amb Bulgària i Romania.

El Centre Català de Negocis, en la línia de les tesis de Xavier Sala i Martín, cita els casos d’èxit d’economies petites, amb poca regulació i baixa aportació fiscal, com Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, Letònia i Eslovènia. De fet, l’estudi diu que “Catalunya té característiques semblants a les de Suïssa”. Tanmateix, no cita el cas d’Islàndia, que ha triplicat el seu creixement després de jutjar els responsables de la crisi, no pagar el deute dels bancs privats i augmentar la fiscalitat.

Una Catalunya independent esdevindria, segons anteriors estudis del CCN, el quart Estat amb un PIB per capita de la UE i el seu atur se situaria entre el 4% i el 8% (tot i que ara està a prop del 20%). Catalunya viu una greu crisi i les xifres macroeconòmiques no només no han millorat l’últim any, sinó que empitjoren.

En canvi, Txèquia, Eslovènia i Estònia estan aconseguint creixements trimestrals del 0,7%. Creixen el doble de la mitjana comunitària. Segons l’estudi, “Catalunya no pot créixer com els països europeus de la seva mida per culpa del dèficit fiscal amb l’Estat.”

Una de les principals conclusions de l’estudi d’aquest think tank independentista és que “un estat català sortiria abans de la crisi que estant, com ara, dins d’Espanya en règim d’autonomia”. L’afirmació busca contradir les veus –sobretot de petits i mitjans empresaris catalans– que creuen que la independència comportaria una gran inestabilitat econòmica i financera durant els primers anys.

L’estudi cita un rànquing elaborat per l’escola de negocis IMD, amb seu a Suïssa, dels països que podrien sortir millor de la crisi: el primer de la llista seria Dinamarca –amb 5,5 milions d’habitants– i entre els primers hi hauria Qatar, Noruega, Hong Kong i Suïssa; estarien molt per sobre de gegants com ara els Estats Units, Alemanya i el Brasil.

 Catalunya téuna superfície i una població similars a les dels països de la UE més competitius.

La conclusió de l’estudi és que la semblança –en superfície i població– de Catalunya amb els països europeus més competitius de la llista trenca la idea que Catalunya sola no és viable.

 Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional
9-01-2112