El finançament perpetua el greuge amb Catalunya

Del tercer al desè lloc. Catalunya va tornar a ser el 2014 el tercer territori de l’Estat espanyol en aportació de recursos al sistema de finançament autonòmic i el desè en el rànquing de recursos per càpita rebuts. Les darreres dades que el Ministeri d’Hisenda va trametre al departament d’Oriol Junqueras sobre la liquidació del model de fa dos anys radiografien el greuge crònic del model del 2009. Un sistema que, d’acord amb la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), hauria d’haver estat revisat a principi del 2014, però que es manté vigent perquè el govern de Mariano Rajoy no va voler obrir la caixa dels trons del règim comú. Aquest és un dels diversos fronts que els governs espanyol i català mantenen oberts. El vicepresident i conseller d’Economia es reunirà precisament aquesta tarda a Madrid amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, aprofitant que Junqueras participa al matí en un esmorzar informatiu. Però l’ordre del dia de la reunió, segons fonts coneixedores de la trobada, no està tancat. El cara a cara serà discret, lluny dels focus de les càmeres, i es farà tan sols tres mesos després de l’anterior, del mes d’abril, aquest cop a petició de Sáenz de Santamaría.

El principi d’ordinalitat va ser un dels cavalls de batalla en la negociació del sistema de finançament postestatutari, una demanda gairebé unànime dels partits catalans per garantir que Catalunya no perdria posicions en el rànquing abans i després de l’anivellament. El model del 2009, però, no el va blindar. Des del 2010, Catalunya ha estat tercera a l’hora d’aportar recursos tributaris a la caixa comuna (excepte el 2013, que va ser segona) i la desena després del repartiment. Si les dades es filtren tenint en compte el cost de la vida, Catalunya perd més posicions i baixa fins al catorzè lloc un cop aplicats els mecanismes de “solidaritat interterritorial”.

Segons les dades del ministeri, Catalunya aporta un 17,6% més que la mitjana de les comunitats autònomes subjectes al règim comú i, després de l’aplicació del sistema, rep un 2% menys. Així, si els catalans tenen una capacitat fiscal de 2.422 euros per habitant, els recursos totals rebuts són de 2.196 euros per habitant. Si el càlcul es fa amb paritat de poder adquisitiu o de compra, la xifra baixa fins als 2.024 euros.

Des del 2010, per tant, Catalunya ha perdut set o vuit posicions relatives un cop aplicat el sistema de finançament; set en el cas del 2014. Empata, d’aquesta manera, amb les Illes Balears. En el podi de pèrdua de posicions, i per tant de perjudicats pel model, els dos territoris estan en el segon lloc. En el primer hi ha la comunitat de Madrid, que segons aquestes dades perd deu posicions. En el tercer, el País Valencià, que en perd 5. El més beneficiat, per contra, és Extremadura, que és el catorzè territori en euros per habitant a l’hora d’aportar i el tercer en rebre. A criteri del govern, les dades demostren que els mecanismes de redistribució del sistema de finançament fomenten un “repartiment arbitrari” dels recursos públics perquè hi ha comunitats amb una capacitat tributària inferior a la de Catalunya que acaben rebent més.