Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

El finançament perpetua el greuge amb Catalunya

El català va tornar a ser el tercer territori en aportació de recursos al sistema el 2014 i el desè en el rànquing de recursos per càpita rebuts
Junqueras es reunirà avui amb Sáenz de Santamaría

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Del tercer al desè lloc. Catalunya va tornar a ser el 2014 el tercer territori de l’Estat espanyol en aportació de recursos al sistema de finançament autonòmic i el desè en el rànquing de recursos per càpita rebuts. Les darreres dades que el Ministeri d’Hisenda va trametre al departament d’Oriol Junqueras sobre la liquidació del model de fa dos anys radiografien el greuge crònic del model del 2009. Un sistema que, d’acord amb la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), hauria d’haver estat revisat a principi del 2014, però que es manté vigent perquè el govern de Mariano Rajoy no va voler obrir la caixa dels trons del règim comú. Aquest és un dels diversos fronts que els governs espanyol i català mantenen oberts. El vicepresident i conseller d’Economia es reunirà precisament aquesta tarda a Madrid amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, aprofitant que Junqueras participa al matí en un esmorzar informatiu. Però l’ordre del dia de la reunió, segons fonts coneixedores de la trobada, no està tancat. El cara a cara serà discret, lluny dels focus de les càmeres, i es farà tan sols tres mesos després de l’anterior, del mes d’abril, aquest cop a petició de Sáenz de Santamaría.

El principi d’ordinalitat va ser un dels cavalls de batalla en la negociació del sistema de finançament postestatutari, una demanda gairebé unànime dels partits catalans per garantir que Catalunya no perdria posicions en el rànquing abans i després de l’anivellament. El model del 2009, però, no el va blindar. Des del 2010, Catalunya ha estat tercera a l’hora d’aportar recursos tributaris a la caixa comuna (excepte el 2013, que va ser segona) i la desena després del repartiment. Si les dades es filtren tenint en compte el cost de la vida, Catalunya perd més posicions i baixa fins al catorzè lloc un cop aplicats els mecanismes de “solidaritat interterritorial”.

Segons les dades del ministeri, Catalunya aporta un 17,6% més que la mitjana de les comunitats autònomes subjectes al règim comú i, després de l’aplicació del sistema, rep un 2% menys. Així, si els catalans tenen una capacitat fiscal de 2.422 euros per habitant, els recursos totals rebuts són de 2.196 euros per habitant. Si el càlcul es fa amb paritat de poder adquisitiu o de compra, la xifra baixa fins als 2.024 euros.

Des del 2010, per tant, Catalunya ha perdut set o vuit posicions relatives un cop aplicat el sistema de finançament; set en el cas del 2014. Empata, d’aquesta manera, amb les Illes Balears. En el podi de pèrdua de posicions, i per tant de perjudicats pel model, els dos territoris estan en el segon lloc. En el primer hi ha la comunitat de Madrid, que segons aquestes dades perd deu posicions. En el tercer, el País Valencià, que en perd 5. El més beneficiat, per contra, és Extremadura, que és el catorzè territori en euros per habitant a l’hora d’aportar i el tercer en rebre. A criteri del govern, les dades demostren que els mecanismes de redistribució del sistema de finançament fomenten un “repartiment arbitrari” dels recursos públics perquè hi ha comunitats amb una capacitat tributària inferior a la de Catalunya que acaben rebent més.

145 milions més

La Generalitat ingressarà, d’altra banda, 145 milions d’euros més dels previstos per la liquidació del model de fa dos anys. El ministeri va corregir a l’alça els 1.406 milions d’euros calculats inicialment a retornar atès que les previsions d’ingressos materialitzades en les bestretes van ser inferiors als recursos tributaris recaptats. En total, a Catalunya li corresponen per aquest concepte 1.551 milions. Per ara només n’ha rebut 350 malgrat les reiterades peticionsde Junqueras.

LES XIFRES

7
llocs cau Catalunya en el rànquing de territoris abans i després de l’anivellament.
1.551
milions d’euros
li corresponen finalment per la liquidació del sistema de finançament del 2014.

L’Airef demana al govern que revisi el pla financer

L’autoritat fiscal espanyola considera “improbable” que Catalunya pugui complir les exigències de compliment del dèficit del 0,7% del seu PIB, segons es desprèn de l’informe publicat ahir per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Entre altres punts, recomana al govern català que revisi el seu pla econòmic i financer. L’organisme recordava que, per al 2016, les comunitats autònomes han de fer un ajustament equivalent a l’1% del PIB per complir l’objectiu de dèficit, un objectiu que considera “factible, tot i que ajustat”, segons el parer de l’Airef. Catalunya formaria part, junt amb Castella-la Manxa, del grup en què el compliment de l’objectiu es considera “improbable”, tot i que en el cas d’Aragó, Extremadura, el País Valencià i Múrcia el supòsit ja és “molt improbable”. A la resta de comunitats se les valora amb possibilitats que van des del “molt probable” fins al “probable” o “factible”.

Amb tot, l’Airef no aprecia risc d’incompliment de la regla de despesa per a Catalunya, per l’efecte “molt favorable de les operacions del 2015 no recurrents,” i estableix que “la despesa computable estimada per al 2016 creix un 1,3% respecte del nivell de compliment del 2015”. L’autoritat veu altament probable que els ajuntaments assoleixin els objectius; però, en el cas del de Barcelona, “qualsevol petit desfasament en les previsions d’ingressos i despeses podria suposar l’incompliment”.

http://www.elpuntavui.cat/

De juliol 2016

You must be logged in to post a comment.