L’euro supera la prova

Merkel guanya la pugna amb els diputats insubmisos i fa aprovar al Bundestag el fons de rescat europeu amb àmplia majoriaAlemanya ampliarà la seva aportació al nou mecanisme d’ajuda fins als 211.000 milions d’euros

Gemma C. Serra
El paraigua de rescat europeu va superar ahir amb molt millor nota del previst la votació del Bundestag, el Parlament alemany: 523 diputats, del total de 611 presents a la sala, van donar suport a l’ampliació del Fons Europeu d’Estabilització Financera (FEEF), d’acord amb un projecte de llei que comportarà l’ampliació de l’aportació alemanya, en règim de garanties, dels 123.000 milions d’euros inicialment previstos als 211.000 milions. Alemanya revalida així el títol de primera potència contribuent al fons comú, tal com s’havia previst en la cimera de la zona euro del 21 de juliol passat.

En termes globals, Alemanya es va convertir així en l’onzè país dels 17 socis de la zona euro, el Parlament del qual ha subscrit les resolucions adoptades aleshores pels líders respectius. A efectes psicològics, el vistiplau de la primera potència europea empeny aquest tram de l’operació, si no és que una altra tempesta fa trontollar de nou l’organigrama.A Merkel només li van sortir 15 veus dissidents entre els diputats de la seva coalició –és a dir, entre els de la Unió Cristianodemòcrata/Unió Socialcristiana de Baviera i els liberals–, quatre menys dels 19 que es podia permetre per poder dir que el projecte de llei havia tirat endavant amb el suport d’una majoria pròpia. Amb això es va ensorrar el crit de l’oposició socialdemòcrata-verda, que ja tenia preparades les exigències d’eleccions anticipades, en el cas que a Merkel li haguessin sortit més dissidents dels digeribles.
La majoria matemàtica no estava en perill, perquè l’oposició sí que donava suport, gairebé com un sol home, a l’ampliació. Aquesta mena d’insòlita disciplina opositora tenia caire de regal enverinat, ja que es tractava de deixar en evidència les dissonàncies als feus de la cancellera.

Merkel se’n va sortir, com sempre, després de 24 hores de pugna intensa –i fins i tot sessions de “confessionari”, segons alguns mitjans alemanys– amb els dissidents, els noms dels quals eren coneguts. La maquinària de la seva formació i els aliats liberals van aconseguir vèncer els recels dels insubmisos, fins a deixar-los reduïts a aquestes perfectament assumibles –i fins i tot edificants, per a la bona pràctica democràtica– 15 veus dissonants, inclosos un parell de pesos pesants de la Unió de Merkel, com ara Wolfgang Bosbach, amb 40 anys de militància fidel en el seu currículum.

Superada, i amb tan bona nota, l’aprovació del primer escull, queda pendent el perill d’ensopegada en els petits, com ara la rebel Eslovàquia. És a dir, apareix el risc de posar remei a temps a les crisis.