Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

Els drets presents i futurs, en joc

Després de cinc anys consecutius de caiguda del PIB espanyol no podem continuar amb les mateixes receptes que s’han revelat del tot ineficaces. Hi ha alternatives a aquestes polítiques i recursos per aplicar-les. Per canviar la realitat, que no serà fàcil, fa falta pressió i mobilització ciutadana.
 A cabarem l’any 2012 amb unasituació negativa i greu en termes econòmics, laborals i socials. La recessió econòmica empitjora fruit de les polítiques d’austeritat dutes a terme a Catalunya i Espanya sota les directrius marcades per la Unió Europea. En són exemples les retallades en els serveis públics, en les pensions i altres prestacions; l’increment de taxes i copagaments; l’escanyament del crèdit i la falta de polítiques d’estímul per a l’economia roductiva; la política de dèficit zero que obliga a prioritzar el pagament del deute abans que destinar recursos a les polítiques socials. L’atur és el principal problema al nostre país. Les dades no deixen espai per al dubte: 840.000 persones a l’atur, el 22% de la població activa; més de la meitat dels joves catalans que volen treballar sense oportunitats de fer-ho i veient-se convidats a marxar a l’estranger per poder accedir a una ocupació; un mercat de treball incapaç de crear llocs de treball; el 30% de la població en situació de risc de pobresa i exclusió social; més de 120.000 llars a Catalunya sense ingressos; 100 persones que cada dia perden l’habitatge perquè no poden afrontar-ne el pagament.

Les polítiques d’austeritat que l’hegemonia neoliberal ha forçat a aplicar amb l’objectiu de reduir el dèficit públic per la via de la contenció de la despesa social i de la reducció dels costos laborals han generat més recessió i més atur, i l’augment de les desigualtats socials, la pobresa i l’exclusió social, i han posat clarament en qüestió l’actual model social de drets i llibertats. Aquestes polítiques no són neutres ni són les úniques possibles. Tenen al darrere la mateixa ideologia que predicava l’eficiència dels mercats i negaven la necessitat de regulació i control per part dels poders públics.
Unes polítiques que han comportat l’acumulació de poder i riquesa en cada cop menys persones i la formació de la bombolla financera i immobiliària que ha provocat la pitjor crisi econòmica mundial.

Receptes que no funcionen

 Alhora estem vivint un retrocés de drets democràtics i de llibertats personals, col·lectives i nacionals. La no revalorització de les pensions incomplint una llei àmpliament consensuada, posant en risc la subsistència de moltes llars; la llei Wert d’educació, que afavoreix els interessos de l’Església i els sectors privats i que pretén acabar amb un model d’escola catalana, laica i integradora; la llei de taxes judicials, que vol acabar amb una justícia al servei de tota la ciutadania per una justícia al servei de qui pot pagar; les actuacions repressives de la policia contra les persones que s’oposen pacíficament a les mesures del govern, són exemples del retrocés dels drets democràtics ue estem vivint. Enfront d’això creix cada cop més el sentiment de desafecció ciutadana vers la política i les institucions democràtiques i del seu paper de contrapès davant les pressions dels lobbys.

Aquestes són les perspectives amb què començarem l’any 2013, que podrien empitjorar si no es canvien les polítiques aplicades fins al moment. Després de cinc anys seguits de caiguda del producte interior brut (PIB) espanyol, no podem continuar amb les mateixes receptes que s’ha demostrat que no funcionen. Hi ha alternatives i també recursos suficients per dur-les a terme. És necessari aplicar polítiques d’estímul i de suport  al teixit productiu, i fer del desenvolupament de l’Estat del benestar una oportunitat de creació d’ocupació i de millora de la qualitat de vida de les persones.
Podem obtenir recursos amb una reforma fiscal justa, equitativa i progressiva, que equipari la tributació de les rendes del capital amb les del treball i la tributació de les grans empreses amb les pimes; instaurant un impost per a les grans fortunes i grans patrimonis, i perseguint el frau i l’evasió fiscal. Sabem que canviar les coses no és fàcil perquè les forces estan desequilibrades. Per un costat el poder econòmic i financer (l’1%), que vol continuar  continuar amb les pràctiques de desregulació i manteniment de beneficis i privilegis. Per un altre costat, la majoria de la població (el 99%), que estem patint les retallades, les rebaixes salarials, els desnonaments, les privatitzacions i la pèrdua de drets laborals i socials. Mentre veiem com s’aboquen milers de milions d’euros per rescatar bancs i caixes, ens diuen que no hi ha diners per al rescat de les persones.

Per canviar aquesta realitat es fa imprescindible la pressió i la mobilització ciutadana sumant complicitats i teixint aliances entre organitzacions sindicals, i moviments i entitats socials. Elconjunt de la ciutadania europea hem de sumar esforços com ja vam fer el 14 de novembre passat en la primera jornada de lluita i solidaritat europea contra les polítiques d’austeritat i en defensa de l’Europa social. Per això, el proper any continuarem amb aquesta estratègia de mobilització i proposta, de reivindicació i negociació, perquè ens hi juguem els nostres drets presents i futurs.

Publicat el Periodico
25-12-2012

 

Dolors LLobet
Secretària de comunicació i portaveu de CCOO de Catalunya.
Estudis de Farmàcia a la UB.
Treballadora de La Caixa des del 1981 i representant sindical
des del 1986. Consellera de l’assemblea general de La Caixa en representació del personal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

 
 

 

You must be logged in to post a comment.