Més pressió per a Grècia

L’eix francoalemany es va activar de nou ahir per aturar una fallida que molts sentencien com a inevitable, la de Grècia, que es tem que arrossegaria l’eurozona al precipici. Vint minuts de conversa telefònica tripartida entre la cancellera Angela Merkel, el president Nicolas Sarkozy i el primer ministre Iorgos Papandreu van posar punt final a una jornada de tensions, amb senyals positius de les borses malgrat les noves amenaces de les agències de qualificació.

Merkel i Sarkozy van sentenciar, a través d’un comunicat, la seva convicció que Grècia continuarà a la zona euro i que s’han d’implementar els acords de la cimera de l’eurozona del 21 de juliol per al segon rescat grec, mentre que Papandreu prometia de nou que farien tot el que se’ls exigeix –és a dir, retallar dràsticament la despesa–, a canvi del vistiplau als ajuts.

La teleconferència va ser precedida per un doble crit d’auxili des d’Atenes. D’una banda, pràctic, demanant que s’accelerin els tràmits per donar llum verd al segon paquet d’ajut pactat; de l’altra, psicològic, en reclamar que s’aturin els pronunciaments catastrofistes sobre una insolvència imminent.

Grècia necessita l’aprovat de Berlín i París perquè es facin efectius uns ajuts de 160.000 milions d’euros, pas que està condicionat a l’aprovació dels parlaments nacionals implicats. Per aconseguir-ho, Grècia ha de demostrar que ha fet els deures, és a dir, que ha complert les exigències de retallades de la UE.

La demanda de Papandreu d’aturar els auguris tremendistes era una al·lusió directa a l’allau de declaracions inoportunes, per exemple, del ministre d’Economia alemany i líder del Partit Liberal, Philipp Rösler, que apuntava a una “insolvència ordenada” de Grècia. Les amonestacions públiques de Merkel no han fet callar Rösler, que en una carrera qualificada de suïcida continuava ahir sense obeir els dictats de la “mestressa”.

Merkel no aconsegueix que els liberals segueixin la seva disciplina. El partit de Rösler és a la corda fluixa, amb uns sondejos que el situen en percentatges extraparlamentaris, però en comptes d’acovardir-se respon amb una obstinació que posa en perill la coalició de Merkel. Una crisi –o una ruptura– de la coalició de la primera potència europea és l’últim que necessita l’eurozona, amenaçada per totes bandes.

Rösler es va permetre, això sí, un únic senyal d’obediència, des de Roma, quan va ratificar el seu rebuig als eurobons. És a dir, d’acord, aquí sí, amb el dictat de Merkel, però en contra del pronunciament favorable de la Comissió Europea, que va ser un dels senyals que van fer disparar en positiu les borses.

Papandreu, mentrestant, ha de centrar els esforços a convèncer la troica –UE, BCE i FMI– que retallarà despeses, privatitzarà i tirarà endavant unes reformes que generaran en tres anys 78.000 milions d’euros. Atenes està entre l’espasa i la paret, mentre les borses pugen o baixen segons com bufen els rumors. Qualsevol respir inoportú pot precipitar l’atac definitiu a Grècia, que necessita guanyar la cursa contrarellotge del seu segon rescat.

Ni Grècia ni la zona euro estarien més bé si els grecs sortissin de la moneda única

Olli Rehn

comissari d’afers econòmics de la Unió europea

És irresponsable jurar lleialtat a una unió monetària si no s’afronta la unió fiscal que la faria possible

Robert B. Zoellick

president del banc mundial

El sistema intergovernamental no funciona ni funcionarà en el futur

J.M. Durão Barroso

president de la comissió europea
 

Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 15-09-2011