Trias manté l’aposta pel metro nocturn

L’Ajuntament insisteix que és un tema de qualitat i clau per a la seguretatTMB estudia d’on pot retallar sense afectar el servei

Ivan Vila / Xavier Miró

El govern de Xavier Trias insisteix a buscar la solució al carreró sense sortida en què sembla que s’ha ficat el servei ininterromput del metro i les línies urbanes de FGC les nits dels dissabtes als diumenges. Tot i que la Generalitat, tal com va informar ahir El Punt Avui, s’ho planteja seriosament, en vista de la impossibilitat de fer quadrar el pressupost per a l’any vinent, el primer tinent d’alcalde –i president de TMB–, Joaquim Forn, es va reafirmar ahir en la defensa sense fissures del metro nocturn que ell mateix ja va fer la setmana passada i que l’alcalde, Xavier Trias, va reiterar en el consell plenari de dimecres, fonamentada en la idea que es tracta d’un afer que afecta la qualitat del servei, aspecte al qual l’alcalde considera que “no es pot renunciar”.

Forn va insistir ahir en l’argument, i va afegir-n’hi un altre de més sensible: el de la seguretat. El portaveu de l’executiu de Trias considera que el servei és “un instrument que té una funció importantíssima respecte de la seguretat viària”, perquè redueix la xifra de desplaçaments en vehicle privat les nits de dissabte. I tot i que sobre el servei ha planat sempre l’espasa de Dàmocles del seu caràcter deficitari, que ningú nega, TMB el matisa amb dades: el metro nocturn no només dóna servei cada matinada de dissabte a diumenge a 26.000 viatgers de dues a cinc, sinó que en els períodes que van de la mitjanit a les dues i de les cinc a les set, en què abans ja hi havia metro, s’han guanyat 7.000 viatgers.

Poc marge

Sigui com sigui, la defensa que fa l’Ajuntament del servei és ferma, però no aferrissada. D’aquí ve que Forn tractés de sintetitzar la posició de l’executiu municipal amb una frase tan artificiosa com aquesta: “El nostre desig és fer tot el possible perquè el servei de metro nocturn no es retalli.” I què és fer tot el possible? Quin és el marge de maniobra? Sembla que poc, tenint en compte la congelació de l’aportació de la Generalitat –330 milions d’euros– al pressupost de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i, sobretot, la reducció de vint milions de l’aportació estatal, segons les xifres que preveuen la resta d’administracions que integren l’ATM. Una caiguda que, sumada a la retallada de cinc milions en l’aportació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), no queda compensada ni de bon tros pels 7,2 milions més que l’Ajuntament barceloní ha decidit aportar-hi. Un sobreesforç del 10% que Trias dóna per bo si es destina a evitar una pujada excessiva de les tarifes, però que no sembla que pugui estirar-se més. És cert que ahir Forn no va descartar aquesta opció, però també va recordar que el pressupost municipal, més restrictiu que mai enguany, “no és un xiclet”.

El primer tinent d’alcalde va assumir com a inevitables els ajustos pressupostaris i va assegurar que s’hi està treballant, però va ser opac sobre les alternatives a l’eliminació del metro nocturn, si n’hi ha: “Hem de veure de quina manera podem retallar sense que quedi afectada la qualitat del servei.” No va aclarir si aquests plans afectarien, per exemple, línies de busos urbans amb baixa circulació, una fórmula que encaixaria en els plantejaments del Departament de Territori i Sostenibilitat que encapçala el conseller Lluís Recoder, partidari d’ajustar els sistemes de transport públic adaptant-los a la demanda.

L’assumpte, en qualsevol cas, entra en la recta final: ha de quedar dat i beneït abans de Nadal, en el consell d’administració de l’ATM en què s’aprovaran les noves tarifes del transport públic metropolità per al 2012. I, amb tots els punts de vista sobre la taula, es pot concloure que el que fan Trias i el seu equip, més que plantejar una pugna a Recoder, és cremar els últims cartutxos per tractar de salvar el servei i, alhora, preparar el terreny per si es confirma la liquidació del suburbà per a noctàmbuls: si finalment es produeix, haurà estat per causes alienes a la voluntat de l’Ajuntament i malgrat tots els seus esforços per impedir-ho. Un intent de matisar el trasbals que suposaria per a la política de mobilitat del consistori una segona renúncia forçada en menys d’un mes, pocs dies després de descartar la proposta de deixar circular les motos als carrils bus, vella reivindicació i promesa de campanya de Trias tombada per l’allau d’informes tècnics en contra.

Joaquim Forn
tinent d’alcalde de barcelona
El desig de l’Ajuntament és fer tot el possible perquè el servei de metro nocturn no es retalli

Un servei esquitxat per canvis de criteri

La història del metro nocturn està salpebrada de canvis de criteri que no parlen gaire bé de molts responsables polítics que de vegades sembla que es moguin més en funció de la conjuntura, el curtterminisme o els interessos electorals de torn que de plantejaments de fons i llarg recorregut. Va ser una promesa de José Montilla poc abans de les eleccions catalanes del 2006 i una realitat un mes abans dels comicis municipals del 2007, amb Jordi Hereu d’alcalde. El mateix que, sent regidor de Mobilitat, s’hi havia oposat amb un argument que valdria avui i que també esgrimia l’ATM: que el nombre d’usuaris no permetria pagar els costos de l’ampliació horària. Quan es va engegar, però, el seu caràcter deficitari es va deixar en segon terme, en benefici del seu perfil social. Va ser el que van argumentar les administracions implicades i també els mitjans i l’opinió publicada, que de manera quasi unànime van aplaudir una iniciativa que no va tenir oposició. De fet, el PSC va arribar a plantejar ampliar el servei als divendres, un desig, però, que mai va esdevenir realitat. L’abril passat, un altre cop a poques setmanes d’uns comicis locals, el secretari de Mobilitat del govern d’Artur Mas, Damià Calvet, va llançar un primer globus sonda en el sentit d’eliminar el metro nocturn. L’encara alcalde Hereu s’hi va encarar, i el Departament de Territori va recular. Un mes després, ja en campanya, era el candidat del PP Alberto Fernández Díaz qui no només no es plantejava retallar el servei ininterromput, sinó que proposava estendre’l als divendres. Fa mig any i ja hi havia crisi.

Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional
03-12-2011

Leave a Reply