Una carta demostra que existia un pla per aprovar l’hotel del Palau

L’acusació aconsegueix que Carles Díaz reconegui l’autoria de l’escrit que implica totes les parts

JORDI MUMBRÚ

Tot estava escrit i, tal com va dir ahir el fiscal del cas, Antoni Pelegrín, “els papers són tossuts”. Tan tossuts que els van trobar els Mossos d’Esquadra quan van entrar al Palau per sorpresa el juliol de l’any passat. I d’entre tots els papers hi havia una carta bàsica, segons l’estratègia de l’acusació, que des d’ahir ja té amo i remitent.

El document que ahir va centrar la nova jornada d’interrogatoris és una carta, escrita a mà, que detalla quin camí calia recórrer, entre tots els implicats, per aconseguir tirar endavant l’hotel que la Fundació del Palau de la Música volia construir al carrer Sant Pere Més Alt. Segons diu l’escrit, l’estratègia s’havia pactat prèviament amb Ramon García-Bragado, l’actual quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. El polític socialista sempre ha negat l’existència de cap acord per traçar aquesta estratègia amb la Fundació del Palau de la Música. Els imputats que van declarar ahir són l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, la seva mà dreta, Jordi Montull, i l’arquitecte Carles Díaz.

La polèmica carta la van trobar els Mossos d’Esquadra al despatx de Jordi Montull i ahir, en la seva declaració, va admetre que ja l’havia llegit i que l’autor era Carles Díaz, l’arquitecte del despatx d’Óscar Tusquets, que feia de pont entre el Palau i l’Ajuntament de Barcelona. Curiosament, ahir, després de la declaració de Jordi Montull, era el torn de l’arquitecte Carles Díaz, que s’esperava tranquil·lament prenent-se un cafè al bar de la ciutat judicial. Ignorava que el seu exsoci li estava atribuint l’autoria de la polèmica carta que, ni més ni menys, implica tothom perquè demostra que s’havia creat un pla per aconseguir tirar endavant l’hotel.

Quan Díaz va entrar a la sala, el fiscal i els advocats de l’acusació van preguntar-li insistentment per l’escrit, dient-li que Montull acabava de dir que era obra seva. Ell, que segons els lletrats va començar intentant desviar l’atenció dient que no ho recordava, va acabar per reconèixer que n’era l’autor. Els advocats es van quedar amb un pam de nas.

“Sense publicitat”

La missiva té la data del 2 de maig del 2006 i en ella l’arquitecte Díaz comença explicant que ha parlat per telèfon amb l’aleshores secretari general de Presidència, Ramon García-Bragado, i aquest li ha explicat que ja s’ha posat d’acord amb el gerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, per aprovar l’hotel del Palau.

El segon punt del text diu: “Es signarà un conveni Generalitat/Consorci el dia assenyalat sense publicitat”, referint-se que no era convenient que el pacte sortís a la llum. En el tercer punt hi ha un apartat que indica que “abans d’enviar-ho a la Generalitat (Departament de Cultura) cal enviar còpia a Ramon García-Bragado perquè doni el vistiplau i avisi Cultura que és molt urgent fer l’informe favorable”. Finalment, en el quart punt, Carles Díaz assegura que, segons la conversa mantinguda amb García-Bragado, “cal que Fèlix Millet tingui políticament el tràmit controlat davant tots els partits polítics”. En el moment en què es va redactar aquesta carta, García-Bragado era secretari general de Presidència de la Generalitat i després va entrar a l’ajuntament. El projecte del Palau sempre l’ha empaitat en tots els càrrecs que ha ocupat.

“El full de ruta”

“Ja tenim l’autor del manuscrit, que era la prova principal de l’acusació”, va dir l’advocat dels veïns, Jaume Asens, en sortir de la sala. Encara una mica descol·locat per la revelació que acabaven d’aconseguir, l’advocat de l’acusació va apuntar que l’anunci “consolida la idea que Carles Díaz havia concertat totes les passes a seguir amb el Palau de la Música”. El lletrat també va considerar que “queda clar” que la relació entre García-Bragado i Carles Díaz era “més que professional” ja que l’arquitecte va reconèixer durant l’interrogatori que havien sopat junts en més d’una ocasió.

L’altre advocat de l’acusació, Àlex Solà, va dir que l’escrit “és el full de ruta que ha acabat seguint tot el procés”, ja que el conveni es va fer sense cap tipus de publicitat i tots els partits polítics, a excepció d’ERC, hi van acabar votant a favor. La suposada trama va aconseguir convèncer el Departament de Cultura de la Generalitat necessari per a l’acord i quatre partits de l’ajuntament.

Comencen les inculpacions

Però la suposada trama, si va arribar a funcionar, ja no està unida. Els protagonistes de les declaracions d’ahir, especialment Fèlix Millet i Jordi Montull, estan imputats per haver ocultat que els terrenys on s’havia de fer l’hotel de luxe havien passat a mans de l’empresa Olivia Hotels durant el tràmit de l’operació. La seva defensa va ser assegurar ahir que ells no havien amagat res i que, si de cas, va ser l’ajuntament qui es va despistar.

L’advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, va defensar que el seu client “no s’ha concertat amb ningú de l’administració local” i va considerar “un insult a la intel·ligència” que l’acusin d’ocultar informació. Segons va dir, “és cert que no van passar la documentació a l’Administració” però el canvi de nom es va fer correctament i Olivia Hotels va pagar l’IBI durant tres anys i fins i tot va demanar una llicència d’obres.

Tot i que les declaracions més importants les van fer Montull i Carles Díaz, la presència de Fèlix Millet va crear molta expectació. La seva declaració va ser molt breu i, en acabar, va sortir tranquil·lament de l’edifici de la Ciutat de la Justícia, es va fumar un cigarret i va pujar a un Mercedes que l’esperava a la porta. La setmana vinent continuaran les declaracions i, després, el fiscal decidirà qui acusa i quins delictes els imputa. Aquest cas és una ampliació de la querella de l’altra causa oberta, sobre el saqueig del Palau.

Publico.es
10-09-2010