Fenomen urbà en auge. Nous indigents i nòmades s’enquisten en carrers de BCN

Els nous col·lectius, que no busquen ajuda, se sumen a 1.400 ‘sense sostre’ més tradicionals. Persones en situació de precarietat i viatgers ‘vagabunds’ causen conflictes de convivència. Alguns van arribar a Barcelona amb bitllet d’anada i encara no han trobat el moment de marxar tot i no tenir ni un euro a la butxaca;altres van venir a buscar una vida millor però van perdre la feina i amb això un lloc on cremar el dia; altres no tenen cap altre objectiu que passar les hores bevent alcohol o consumint estupefaents… Molts d’ells tenen un sostre on dormir, encara que moltes nits optin per la intempèrie per seguir la seva pròpia festa, i altres no tenen llit propi perquè aquesta és la forma de vida que han triat, sense cap desig d’alterar-la. La característica comuna és que es tracta de col’lectius que s’estan enquistant en places i carrers de Barcelona i generen conflictes de convivència, ja sigui perquè impossibiliten als veïns disfrutar d’aquests espais, o
perquè en alguns casos la seva agressivitat els fa perillosos. El seu perfil difereix del dels 1.400 sense sostre tradicionals -i
normalment gens conflictius- comptabilitzats per l’Ajuntament de Barcelona, que n’acull la meitat en diversos centres.
El fenomen del nomadisme urbà va eclosionar fa un parell d’anys amb força a Ciutat Vella i va generar molts problemes d’incivisme
el 2009. No obstant, l’ajuntament assegura que aquest perfil de rodamón ha remès aquest estiu. Tot i no estar quantificat, la seva
presència continua sent visible a la Barceloneta (a la platja, davant del mercat, al parc…), a la plaça dels Àngels i altres. No obstant,
la presència de persones en situació de precarietat instal’lades a la via pública durant hores ha augmentat aquest estiu de la mà de
nous col’lectius. Es tracta d’homes -en la majoria dels casos- que han perdut la feina i passen llargues hores en bancs o
escalinates de places consumint alcohol o altres drogues, tot i que en molts casos encara tenen un sostre on viure. N’hi ha
d’autòctons, però també hi ha molts immigrants, en especial de països de l’Est, ara sense feina.
I en la casuística també hi figuren persones que, amb problemes mentals o d’alcoholisme, no busquen feina ni mètode de
subsistència. Els seus escenaris quotidians, a més dels esmentats, són les cèntriques places d’Urquinaona, de Salvador Seguí, de
George Orwell, Vicenç Martorell, Vila de Madrid, al voltant de l’estació de Sants, el carrer del Marquès de Campo Sagrado
(Eixample) i altres punts.
Diverses fonts municipals coincideixen que alguns recursos socials de Barcelona (com ara menjadors), units al benèvol clima local,
propicien que la seva presència al carrer sigui especialment dilatada, d’on no acostumen a tenir intenció de sortir-ne. L’Ajuntament
de Barcelona ultima intensificar mesures contra el fenomen al centre de la ciutat, tant per via de l’anomenat urbanisme preventiu
com amb pressió policial i sancions en casos d’incivisme, ja que al freqüent consum d’alcohol s’hi sumen desordres públics i brutícia
(escombraries i orins) on s’instal’len.
QUEIXES / Les queixes no es fan esperar en molts dels punts que conquisten. Una desena de nous indigents s’estan gairebé cada
dia al parc de l’Estació del Nord, la majoria procedents de països de l’Est. El parc tanca de nit però el grup aconsegueix entrar per
espais que hi ha entre les reixes. «Tenen matalassos, dormen allà on on volen i donen molt mala imatge», es queixa una veïna de la
zona. Els encarregats dels xiringuitos pròxims asseguren que a vegades protagonitzen baralles entre ells mateixos. A la plaça
d’Hilari Salvador, a la Barceloneta, els veïns ja hi estan habituats. Ara una plataforma veïnal demana més control policial a l’espai
públic per frenar-ne l’expansió.

US SONA ??                                                                

Plataforma Navas,  2 de setembre de 2010