El monestir acull durant tot el dia d’avui un grup d’homes que volen conèixer com és la vida de la comunitat El germà Bernat Juliol, el darrer a fer els vots definitius i fer-se monjo, explica la seva experiència
Mireia Rourera
El monestir de Montserrat viu avui un dia especial. Per primer cop obre les portes a un grup d’homes –que prèviament s’hi han inscrit– perquè puguin viure un dia amb la comunitat i conèixer quina vida s’hi fa; resaran amb els monjos, dinaran amb ells, passejaran per les seves estances, podran entrar a la biblioteca i sortir als jardins privats… en una iniciativa que ha de servir per donar a conèixer la vida monàstica a qui hi estigui interessat i, per què no, per despertar l’interès d’algun candidat a monjo. “No fem les jornades per captar monjos, però sí que és veritat que si no se’ns coneix ens tanquem les portes”, explica el germà Bernat Juliol, de 33 anys, el darrer a fer la professió solemne per quedar-se a perpetuïtat amb la comunitat benedictina de Montserrat.
El germà Bernat Juliol passejant pel jardí privat que hi ha entre la basílica i la muntanya….des del carrer queda completament amagat Foto
Aquest jove advocat gironí (“del barri vell de Girona”, especifica) explica com viuen els monjos sota la regla de Sant Benet i què s’hi trobaran les persones que avui hi aniran a passar el dia. “A mi em va passar que trobava que en la meva vida em faltava alguna cosa”, comenta.
Juliol havia acabat dret, treballava en un despatx però no acabava de ser feliç, confessa. “Jo ja estava molt lligat a la catedral de Girona i em vaig plantejar la vida religiosa. Bé, de fet amb el temps veus que és Déu qui t’ho proposa, que va ser ell qui em va empènyer a això”, diu. Aleshores se’n va anar a Montserrat (perquè el que l’atreia era la vida monàstica, el fet d’estar en una comunitat, sobretot –confessa– aquesta comunitat, “que és santuari de la Mare de Déu”), i va preguntar: “Què haig de fer per poder-m’hi quedar?” Reconeix que la seva decisió va deixar parats els seus pares i els seus dos germans, que no s’ho esperaven de cap manera.
Aleshores va començar un llarg camí, l’únic camí possible per a qualsevol candidat a monjo. “El primer que vaig fer va ser anar pujant alguns caps de setmana a l’hostatgeria per anar entrant en matèria”, recorda. Després, com que va créixer el seu interès i va veure que volia anar seriosament, ja es va atrevir amb el primer pas: el postulantat, que dura un any i és aquell el període en què va entrar en contacte amb la comunitat.
En segon lloc, va fer el noviciat, dos anys més. Aquí ja li van posar l’hàbit i es va canviar el nom. “Hi ha gent que no se’l canvia perquè de fet a partir dels anys seixanta ja no és obligatori, però jo, que em deia Daniel, vaig voler canviar-me’l perquè canviava de vida. Vaig optar pel de Bernat, com en Bernat de Claravall. M’agraden molt les obres de Sant Bernat!”
El tercer pas va ser la professió temporal, que va durar tres anys i, en acabar aquest procés, va fer la professió solemne, que vol dir que fa els vots a perpetuïtat. El germà Bernat va fer aquest darrer pas el mes de juny. “En els últims dos anys hem fet la professió definitiva cinc monjos. No està malament, oi?”, diu (per rebatre una mica l’opinió generalitzada que no hi ha vocacions).
Tot i que sovint apareixen monjos de Montserrat presentant llibres, pronunciant conferències i fins i tot participant en tertúlies radiofòniques (és el cas del P. Duch, una de les eminències de Montserrat més mediàtiques, per exemple), els monjos duen una vida austera i estricta, marcada per l’oració, que fan de manera conjunta.
‘Ora et labora’
I d’oracions, peti qui peti, en són sis al dia. La primera, a les sis del matí, són les maitines. A dos quarts de vuit del matí es resen els laudes. A les onze hi ha la missa conventual; a les tres, la pregària nona; a tres quarts de set, les vespres, i a un quart de deu, les completes. Entre oració i oració, el treball. Ora et labora en estat pur.
I quina feina fan els monjos? Normalment cadascú treballa a la seva cel·la o a l’oficina corresponent. El germà Bernat ara mateix està acabant els estudis de teologia i fa de secretari personal al pare abat, Josep Maria Soler.
Oficis de monjo
Molts altres monjos estudien i escriuen llibres, i hi ha els responsables de l’escolania, de la biblioteca, de les publicacions de l’abadia, del museu… També hi ha l’organista, el sagristà, el rector del santuari, el responsable de l’economia… Tenint en compte que a Montserrat pugen cada any més de dos milions de persones, la feina no s’acaba d’acabar mai. “Sempre hi ha gent o grups que volen parlar amb nosaltres”, diu Juliol.
Per exemple, en un costat del passadís d’on arrenquen les escales que condueixen a la biblioteca (una veritable joia), un dels monjos està fent els honors a un grup de visitants: aquest cop els empresaris d’Anís del Mono de Badalona, que ara fabriquen les Aromes de Montserrat.
El germà Bernat diu que hi ha monjos que fan llargues caminades i trenca la imatge de la duresa de la clausura. “Tenim una vida reglada, però a vegades hem de sortir o bé per anar a un curs o un viatge o una conferència o presentar un llibre. No hi ha problema”, assegura. I diu que “per suposat” qualsevol urgència relacionada amb la família obre les portes per poder sortir fora de manera immediata. “Ara, pensar que ara tinc un parell d’hores lliures i me’n vaig a Barcelona a passejar… no, això no!”
Diu Bernat Juliol que aquesta jornada monàstica d’avui ben bé novetat no és, perquè fa alguns anys s’havia fet una cosa que es va anomenar “tallers monàstics” per ensenyar a la gent de fora “com vivim”. No era una estada de tot un dia com avui, però els interessats podien fer una visita al monestir i se’ls feia una xerrada. Avui els que entrin al monestir fins i tot podran dinar amb els monjos. “Dinem en silenci mentre un de nosaltres llegeix.” En pau.
LA XIFRA
monjo de montserrat
Edició Nacional 10-12-2011
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.