La desobediència colpejaria en primer lloc Irene Rigau

En els últims dies són moltes les veus que s’han alçat a favor de desobeir la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però, qui es responsabilitzaria de desacatar la decisió judicial? L’advocat Jesús Martínez, assessor de la Federació d’Ensenyament de CCOO, explica que en el cas hipotètic que el TSJC no acceptés el recurs del govern i reclamés un canvi de model educatiu, la responsabilitat recauria, en primer lloc, en la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

“És l’administració qui ha de canviar la normativa per la qual es regeixen els centres escolars”, explica. Per tant, si el departament no adaptés la normativa “seria impossible que els docents fessin el que l’administració no els diu”, destaca l’advocat.

Així doncs, si en la resolució judicial es considerés que la sentència del Tribunal Suprem (TS) va més enllà dels casos concrets de les tres famílies demandants, el departament hauria de modificar la normativa. Si no ho fes, seria la consellera Rigau la que podria ser acusada d’un delicte de prevaricació.

En el cas que l’administració introduís els canvis requerits, la responsabilitat recauria en les direccions dels centres educatius i en els docents. No obstant això, Martínez considera que la insubmissió no seria fàcil de perseguir: “Hi haurà un inspector a cada aula per assegurar el compliment de les ordres?” Aleshores, de nou, serien les denúncies de les famílies la via per treure a la llum el desacatament.

En aquest hipotètic escenari, Martínez preveu dues línies paral·leles d’actuació contra el professorat insubmís. “D’una banda, les famílies denunciarien per la via judicial, i de l’altra, Ensenyament hauria d’obrir expedients sancionadors”, concreta. A vegades, mentre es resol l’expedient es pot apartar l’afectat del lloc de treball. Llavors, què passaria si el desacatament fos en tot un centre educatiu. “Com es resoldrà?”, pregunta Martínez, per després afegir que “judicialment és una qüestió complexa”.