La UE examina si les clàusules d’una hipoteca d’una caixa catalana eren abusives

Per primer cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europea estudia si les clàusules d’una hipoteca elaborada per una caixa catalana són abusives i, en general, si el sistema d’execució hipotecària estatal protegeix suficientment els consumidors. Els jutjats comunitaris han atès aquesta pregunta, que li ha fet un jutge mercantil de Barcelona, i ara institucions com el Banc Central Europeu i Estats com Alemanya podran opinar sobre la qüestió davant del Tribunal de la UE.

El magistrat barceloní ha elevat la qüestió a Europa abans de decidir sobre la nul·litat del contracte de Mohammed Aziz amb Caixa Tarragona, un veí de Martorell que fou desnonat el gener d’enguany perquè no podia pagar la hipoteca.

El Tribunal de la UE va acceptar el passat 21 de setembre els dubtes que li plantejava el titular del jutjat mercantil número tres de Barcelona i ara ha obert un termini de dos mesos perquè els 27 estats membres de la UE, el BCE, la Comissió, el Consell i el Parlament europeus puguin presentar observacions al cas.

En la interlocutòria que el jutjat barceloní va fer arribar al Tribunal de la UE el passat 19 de juliol el magistrat considerava que sorgeixen “dubtes” “sobre si l’ordenament jurídic espanyol, tant en els seus aspectes materials com processals, compleix amb el marc jurídic de protecció dels consumidors front les clàusules abusives” que estableix la UE.

D’una banda, troba que algunes de les clàusules d’hipoteques com les que va signar Aziz amb la seva entitat són abusives. I de l’altra, escriu el jutge, “sembla que el legislador espanyol ha limitat els mecanismes de protecció dels consumidors en cas d’execució hipotecària”.

El magistrat català va decidir plantejar la qüestió a la UE abans de sentenciar el cas que va obrir Mohammed Aziz quan va acudir als tribunals el gener passat amb el seu advocat, Dionisio Moreno. Aziz reclama que es declari nul·la la clàusula de la seva hipoteca amb Caixa de Tarragona (ara CatalunyaCaixa) que determinava que l’entitat podria assenyalar el deute exigible en cas d’execució hipotecària i indicava els canals judicials que podia emprar aquesta entitat per procedir a l’execució.

Es tracta d’una via de la justícia mercantil que, lamenta l’advocat Romero, ha anat molt més lenta que la via que va seguir la caixa per desnonar el seu client. De fet, Aziz, la seva dona i dos dels seus tres fills, de nou i 18 anys, van ser desnonats el passat 20 de gener. Però enlloc d’abandonar el cas, com fan altres afectats per la hipoteca, ell i el seu advocat han seguit pledejant fins que han arribat a la UE.

Aziz, un soldador d’origen marroquí que va arribar a Catalunya el 1993, va comprar el pis per uns 123.200 euros el 2003, però no va ser fins al 2007 que va signar la hipoteca amb Caixa de Tarragona. Abans tenia un préstec amb la Caixa de Sabadell.

L’agost del 2008 va signar una nova hipoteca per 138.000 euros amb Caixa de Tarragona, que li permetria pagar els 115.821 euros que encara havia de pagar a la caixa sabadellenca, uns altres préstecs i, a més, pagar a l’entitat tarragonina 8.894 euros en concepte de despeses diverses.

El juny del 2008, Aziz, que abans cobrava 1.341,67 euros mensuals i ara és a l’atur, va deixar de pagar. I l’octubre següent la caixa va iniciar els tràmits per a l’execució de la hipoteca, que es va produir el març del 2009. Llavors l’entitat reclamava a Aziz 139.674,02 euros pel préstec i 41.902,21 euros en concepte d’interessos i costes prudencials. Les mensualitats que havia deixat de pagar Aziz en els cinc mesos que van del juny a l’octubre ascendien a 3.153,46 euros, recorda el jutge en la seva interlocutòria.

Després de la subhasta del pis, que es va adjudicar a Caixa de Tarragona pel 50% del seu valor en no haver-hi licitadors, i del desnonament, Aziz va quedar al carrer. Actualment viu en un pis de protecció oficial del barri de Buenos Aires de Martorell.

El jutge, doncs, no pretén declarar la nul·litat de l’execució hipotecària que ha fet un altre magistrat. Es tracta de determinar si el contracte que va signar Aziz li deixava prous drets. “Si et diuen que pots comprar un habitatge, valoren la teva capacitat per afrontar els pagaments i el deute que assumeixes i després, per les circumstàncies que sigui, no els pots assumir, com a mínim que et puguis defensar”, resumeix l’advocat Romero.

El Punt Avui
7-12-2011