Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

“Han gravat el que faig fora del meu horari laboral”

“L’expedient que m’han obert demostra que la separació de poders en el sistema democràtic espanyol no és tan real com tots voldríem”“El mateix Tribunal Constitucional diu, pel que fa a les peticions de recusació formulades pel Parlament, que una cosa són les opinions i els pensaments d’un jutge i l’altra, la seva imparcialitat”

barcelona – Ricard Palou

Dilluns va saber que la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial ha optat per no suspendre’l de les seves funcions. Tres dies després, Santiago Vidal parla sense embuts de la causa que es manté oberta contra ell per haver participat en la redacció d’un esborrany de Constitució Catalana, i manté el seu discurs contra el corrent de la cúpula del poder judicial. També repassa una actualitat política marcada per l’alternativa a la consulta proposada pel president de la Generalitat, que ell avala perquè considera que “és d’una impugnació pràcticament impossible”.

No l’han suspès per un vot de diferència en la votació –quatre a tres–. Li ha anat d’un pèl.
Certament, i el tema no està resolt. Penso que al final han imperat els criteris estrictament jurídics en el sentit de considerar què té a veure la feina que faig a l’Audiència de Barcelona, en temes de jurisdicció criminal, amb la meva implicació en el procés polític en l’àmbit social, ja sigui impartint conferències, concedint entrevistes o participant en programes de ràdio i televisió. Per sort han conclòs que no té res a veure i podré continuar amb la meva feina, almenys de moment.
Santiago Vidal, ahir al davant de l’Audiència de Barcelona, on exerceix com a magistrat de la secció penal número 10 Foto: ANDREU PUIG.

La decisió té una segona part positiva per a mi, que és que es fixa un termini màxim de sis mesos per resoldre l’expedient. Perquè li recordo que tot això ve del maig, i des d’aleshores no n’havia sabut res.
I per què s’ha reactivat ara?

Aquesta potser és la pregunta que ens hauríem de fer tots. Per què justament ara es treu el meu expedient del calaix i per què la fiscalia general de l’Estat, en un gest sense precedents, demana la suspensió cautelar però immediata de les meves funcions?
Ha tingut o té la sensació que algú que mana molt el té en el punt de mira?
Sí. Perquè, a això, s’hi ha afegit el fet que no he estat només jo, sinó que els 33 jutges que al gener vam fer aquell manifest a favor del dret a decidir hem estat sotmesos a una vigilància intensiva per part del Ministeri de l’Interior. Ho hem sabut aquesta setmana a través d’un informe intern d’investigació que el jutge d’instrucció de Madrid que porta el cas ha ordenat que s’aporti a la querella. És realment preocupant que en un estat democràtic se segueixin i es vigilin 33 jutges únicament perquè van tenir la gosadia, si es pot dir així, d’interpretar que la consulta, des del nostre punt de vista, és perfectament compatible amb la Constitució. Cosa que, de moment, no ha negat ni el Tribunal Constitucional.
La decisió sobre la seva suspensió es va votar dies després que el mateix TC rebutgés la petició de recusació formulada des del Parlament contra dos dels seus membres per haver militat en el PP. Podria haver influït una cosa en l’altra?
Penso que són fets que no es poden considerar aïllats. No dic que l’un influeixi directament en l’altre, però si el mateix Tribunal Constitucional diu, pel que fa a les peticions de recusació, que una cosa són les opinions i els pensaments d’un jutge i l’altra, la seva imparcialitat, espero que aquest mateix criteri sigui el que se m’apliqui a mi.
Els que no s’han estat d’expressar aquestes opinions polítiques de manera pública i sense que se’ls hagi amonestat són destacats membres de la cúpula del poder judicial.
Efectivament. Però la cúpula, i em refereixo al Consell General del Poder Judicial, és un òrgan politicojurídic. Ho estableix la mateixa llei, i no actua com a tribunal. Vull dir que no dicta sentències; el que fan els seus membres és emetre opinions, adoptar acords… I és clar que en alguns d’aquests acords la qüestió política és inseparable de la qüestió jurídica. I això no ha de ser necessàriament dolent, sempre que els criteris jurídics siguin els que prevalguin.
Té a punt l’estratègia per defensar-se?
Encara no. Espero que em facin trasllat de l’expedient que, segons m’han comunicat des del mateix consell, té més de cent planes i uns quants DVD amb gravacions de les meves activitats fora de les hores de feina. Espero veure’l per saber què diu i poder exercir el meu dret de defensa.
Vol dir que l’han espiat? Això és normal?
Vull dir això, que han gravat el que faig fora del meu horari laboral, fent activitats que suposo que ells consideren del seu interès. I no, no té res de normal i, que jo sàpiga, no hi ha cap precedent d’una cosa com aquesta.
Malgrat tot, el veig optimista.
Ho sóc, perquè sempre he cregut en l’estat de dret, però també sóc conscient de la meva situació i estic preocupat. D’una banda des del vessant personal, perquè m’hi jugo el que més m’agrada, que és la feina, i, de l’altra, perquè això demostra que la separació de poders en el sistema democràtic espanyol no és tan real com tots voldríem.
I com es canvia, això?
Canviant el sistema, que no és una tasca fàcil i no pas per culpa de les persones concretes que ocupen la cúpula del poder judicial, sinó pel sistema legal que les selecciona. Miri, la llei estableix que una tercera part d’aquesta cúpula l’escull el poder legislatiu, actualment en mans del PP; una altra tercera part, el govern, que ara ostenta el mateix partit amb majoria absoluta, i l’altre terç l’escull la cúpula de la mateixa judicatura, que majoritàriament és molt conservadora. Per tant, potser és el mètode, el que caldria canviar.
Quan enllestiran la seva proposta de Constitució Catalana?
La intenció és tenir el primer esborrany acabat al gener i posar-lo a disposició de la ciutadania, perquè hi faci les consideracions que vulgui per un termini mínim de sis mesos, com es va fer a Islàndia. Esperem que siguin milers d’aportacions, per poder estudiar-les i incorporar les més adients al document definitiu, que volem lliurar al Parlament a final d’any.
Hauria entès que el govern hagués optat per la desobediència al TC, com proposaven ERC i la CUP?
No. Sincerament penso que no és bo desobeir les lleis. Però entenc que, veient l’actitud sistemàticament prohibicionista del govern espanyol, algú ho hagi plantejat. El Parlament i el govern només tenien dues opcions: o tirar pel dret fent valer la llei catalana o el que ha decidit el president Mas, que és buscar una alternativa. Em sembla la millor opció i l’únic que em sap greu és que no s’hagi fet de manera unitària. A més, com a jurista haig de dir que aquesta alternativa és d’una impugnació gairebé impossible, tot i que ja hem vist altres cops que el dret i el paper ho aguanten tot. Parlem d’un acte de participació ciutadana que recolzarà sobre una llei perfectament vigent. Espero que el dia 9 tots els ciutadans de Catalunya que vulguin vagin a votar.
Votarà, el 9-N?
I tant! En una democràcia el més important és que quan se’ns convoca anem tots a expressar lliurement la nostra opinió.

 Darrera actualització ( Divendres, 17 d’octubre del 2014 02:00 )

Publicat a

You must be logged in to post a comment.