Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

Detenen 65 persones per estafar mig milió d’euros mitjançant ‘phishing’

L’activitat de la banda es concentrava a Barcelona, encara que també havia actuat a Jaén, Alacant, València i Castelló

Els arrestats es feien amb les dades bancàries de ciutadans de diversos països europeus i els robaven quantitats no superiors a 3.000 euros

02/03/15 – Cornellà de Llobregat
La policia ha detingut 65 persones acusades de pertànyer a una banda organitzada que havia estafat mig milió d’euros a víctimes estrangeres mitjançant phising, segons ha informat mitjançant un comunicat. El grup, integrat per ciutadans romanesos i espanyols, aconseguia les dades bancàries de comptes situades a països estrangers per fer després transferències il·lícites a d’altres obertes a Espanya.

 Una vegada que els diners eren transferits a Espanya, eren retirats mitjançant “mulers” per posteriorment traslladar-los a Romania, bé personalment o a través d’empreses d’enviament d’efectiu. L’activitat de la banda es concentrava a Barcelona, encara que també havia actuat a Jaén, Alacant, València i Castelló, i fins al moment hi ha identificades 171 víctimes de diferents nacionalitats.La investigació va començar al març del 2013 arran de la denúncia presentada per una entitat bancària que alertava de l’ús de targetes falsificades de la seva entitat per realitzar pagaments fraudulents a comerços de la província de Barcelona.

A partir d’aquesta informació, els agents van identificar com a presumptes autors diversos ciutadans de nacionalitat espanyola i romanesa. D’una altra banda, la Guàrdia Urbana de Cornellà de Llobregat va informar els investigadors de l’existència d’un grup de delinqüents habituals que es dedicava a la clonació de targetes de crèdit i a l’extracció en caixers automàtics d’efectiu procedent de transferències il·lícites.

Una vegada determinada la relació entre els dos grups, els dos cossos de policia van establir un equip conjunt d’investigació. Posteriorment, els agents van constatar la participació en aquests fets de 74 persones que operaven des d’Espanya i que formaven part d’un entramat ben organitzat en què els dirigents, ciutadans romanesos, actuaven des del seu país d’origen i repartien els guanys al 50% amb la branca espanyola de l’organització.

Mitjançant phising, els arrestats es feien amb les dades bancàries de ciutadans de diversos països europeus -Alemanya, França, Finlàndia, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Irlanda, Luxemburg i Suècia-, dels EUA i d’Austràlia.

Després, utilitzant aquestes dades, es realitzaven transferències il·lícites des d’aquests comptes a d’altres d’oberts a Espanya per d’altres membres de l’organització, que extreien l’efectiu transferit, ràpidament i en quantitats que no superessin els 3.000 euros per no cridar l’atenció dels empleats, en caixers automàtics o directament a les oficines bancàries per després traslladar-lo personalment o a través d’empreses d’enviament de diners a Romania.

Durant la investigació els agents van poder conèixer com es repartien els beneficis que obtenien amb la seva activitat: el 50% per a la branca de la xarxa assentada a Romania, els mulers i supervisors percebien el 10% respectivament i la resta, un 30% del total, aniria a parar a mans del líder de l’organització a Espanya, qui també ha estat arrestat.

Els investigadors van poder constatar que el phising constituïa la seva principal activitat delictiva i que el portaven a terme en dues modalitats: la primera i més popular consistia a fer-se passar per l’entitat bancària de la víctima i, a través d’internet, sol·licitar-li les claus d’accés per operar en línia amb el pretext de realitzar qualsevol verificació.

La segona modalitat consistia en la manipulació del correu electrònic d’agències immobiliàries amb activitat real en el lloguer a Espanya perquè, després del primer contacte entre la víctima i la immobiliària, la resta de comunicacions quedessin compromeses. D’aquesta forma les transferències de fons a l’empresa legítima en realitat es feien a l’organització criminal.

Com a activitat secundària, el grup es dedicava a la falsificació de targetes de crèdit, per al que utilitzaven un lector de banda i una microcàmera.

Publicat per el Punt Avui
02-03-2015

You must be logged in to post a comment.