Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

Anar segurs a l’escola

El barri del Poblenou disposa de la xarxa més completa de la ciutat de camins escolars segurs que poden fer servir els més petits per anar a l’escola
Les AMPA, l’Ajuntament i els docents hi han participat activament

Clara Ribas

    En patinet s’atreveixen a arribar els alumnes de l’escola de l a Vila Olímpica, ja que el camí escolar els sembla tant segur que així van més ràpidí Foto: ROBERT RAMOS.

En una aula d’una escola del Poblenou, unes mares ensenyen unes imatges als alumnes de tercer. La primera és del segle XVI i s’hi veuen nens jugant al carrer. La segona és del segle XX, dels anys setanta. També s’hi veuen nens que juguen al carrer. La tercera és de fa poc, i s’hi veuen nens jugant, però en aquesta ocasió en un petit recinte tancat, amb un nombre semblant d’adults que els vigilen.

La iniciativa Camí escolar, espai amic té com a objectiu principal permetre que els nens puguin tornar a jugar al carrer i, sobretot, tornar-los el carrer. Així ho expliquen les mares de diverses escoles del Poblenou, on aquesta campanya ja s’ha aplicat plenament amb tota la metodologia en una primera fase, amb cinc escoles, i ara s’ha iniciat la segona fase en nou centres escolars més.

Festa d’inauguració

L’11 de novembre passat, a través d’una gran festa amb rua i actuacions musicals es va fer saber als veïns del Poblenou que els seus nens ja podien anar segurs a l’escola. La celebració era la culminació de quatre anys de treball, en què els representants de les AMPA, els docents, els responsables de l’Institut Municipal d’Educació i representants del districte de Sant Martí han elaborat, en una macrocomissió, un projecte en què s’ha estudiat metre a metre cada pas, cada semàfor, cada vorera, per poder facilitar als més petits l’autonomia necessària per poder fer possible que puguin anar sols a escola.

El resultat és, segons han explicat les mares a aquest diari, molt millor del que mai haurien pensat. Els seus fills demanen poder recórrer el camí tot sols, i alguns ja hi han posat part de sofisticació, com és el cas de l’escola de la Villa Olímpica, on una gran majoria de nens hi arriben amb patinet. Els professors els permeten penjar l’estri amb l’abric.

“Un espai amic”

La Itziar, la Sara, l’Eva i l’Esther, quatre dels molts mares i pares que s’han implicat en el projecte i han aconseguit animar docents i administració, expliquen que els camins verds són molt més que simples circuits segurs. També pretenen convertir-se en un “espai amic”, on l’infant “es desenvolupi entenent uns valors de civisme i respecte cap als altres i cap a la pròpia ciutat”, explica la Itziar.

L’ànima del barri

Per l’Esther, els camins constitueixen un “entorn amable”, mentre que per la Sara són “un espai de convivència”. L’Eva parla de fer “millors ciutats per a un món millor”, i totes coincideixen a remarcar que els camins refermen el concepte de barri i ajuden a fer que aquesta idea arribi als més petits. El Poblenou s’ha caracteritzat sempre per haver mantingut el que molts del seus habitants defineixen com a una “ànima pròpia”. El traçat de camins verds, on els nens es reuneixen en diferents punts de trobada per anar junts a l’escola, s’ha transformat en un altre dels pilars d’aquesta ànima de què presumeixen els seus veïns.

 LA FRASE

Els nens que no s’hi atreveixin, que s’esperin en un punt de trobada i facin el camí amb els amics
Sara
Alumne de Quart de primària

LA XIFRA
14 centres escolars pertanyen a la macrocomissió Camí Escolar, en què també hi ha pares i l’Ajuntament.

“Semàfors que durin més, carrers sense obres i nets”

Els nens i nenes de quart de primària de l’escola Acàcies van preparar la seva entrevista amb aquest diari i van elaborar una llista del que calia millorar als camins escolars. Les seves peticions traspuen seny i podrien ser d’aplicació universal: “Carrers ben fets i que no tinguin forats on podem ensopegar i caure; que les obres s’acabin ben aviat i que se senyalitzin millor, que les motos no vagin per la vorera i que els semàfors que duren poc puguin durin més”. Aquestes demandes serviran per millorar aquests itineraris que ells segueixen, asseguren, contents i segurs. La Sara, una de les alumnes, no dubta a recomanar-ho a nens d’altres escoles: “Si tenen una mica de por, que s’esperin en un punt de trobada amb altres amics i els serà més fàcil”, apunta. Els seus companys, el Dani, la Zoeya i l’Ibrahim comparteixen la seva satisfacció pel fet de ser autònoms i de poder anar caminant tots sols cap a escola. El Ruben explica que encara li costa convèncer els seus pares que el deixin anar sol, però assegura que algun dia ell i la seva bessona, la Laura, ho arribaran a fer. Se’ls veu preparats, amb la lliçó apresa i, sobretot, amb moltes ganes d’aplicar-la i d’explicar-la.

Publicat a  El Punt Barcelona
26-11-2010

You must be logged in to post a comment.