Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

Renaixement del port pesquer

Després d’anys d’espera i de desacords, Barcelona inicia una reforma del seu moll de pescadors que s’allargarà fins al 2017Es construirà una nova llotja amb restaurant i una part de la zona serà d’ús públic.

Barcelona – Francesc Espiga

Han hagut de passar gairebé dues dècades perquè Barcelona hagi començat les obres de remodelació del seu port pesquer, un dels últims culs-de-sac del front marítim de l’urbs. Els recels, disputes i, en definitiva, la manca d’acord entre les administracions i la confraria local sobre l’orientació i el contingut del projecte, han estat els factors que han encallat, fins ara, una reforma que ja feia anys que s’havia guanyat el qualificatiu d’inajornable. No en va l’estat en què es troben les actuals instal·lacions del moll de la Barceloneta és més que precari. Atrotinades seria un mot molt més ajustat a l’hora de descriure-les.

 Una passera d’ús públic permetrà veure la subhasta de peix en viu El sector veu com una oportunitat un pla que abans era una amenaça L’obra costarà 10 milions i es farà compatible amb la feina pesquera

Ahir al matí, i sota un sol justicier, es va fer l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra d’aquesta reforma. Un moment simbòlic que posa el comptador a zero per a uns treballs que no culminaran fins a la tardor del 2017, ja que s’executaran en vuit projectes, i tres fases encadenades, per no alterar l’activitat pesquera diària. El seu pressupost és de 10 milions d’euros, que seran aportats pel Port de Barcelona, i afectaran una superfície de 24.103 m². Per començar, els treballs se centraran en la construcció d’una fàbrica de gel, que estarà dotada d’un nou sistema de captació d’aigua que, entre altres millores, permetrà un estalvi energètic notable. Haurà d’estar acabada el primer semestre del 2015. Serà llavors quan es podrà iniciar l’enderroc de la fàbrica actual, al lloc de la qual s’alçarà la nova llotja. Una de les peculiaritats de l’edifici és que disposarà d’una passera elevada exterior que permetrà que els visitants puguin observar, i per tant conèixer, ocupacions quotidianes del port, com ara la subhasta de peix. També disposarà d’un restaurant, obert al públic, que s’abastirà de les captures del dia que portin els vaixells.Obertura a Barcelona

L’última de les fases és la que possiblement conferirà més caràcter de ciutat. En aquesta es preveu que la zona on ara hi ha la llotja, i que en el dia d’avui és d’accés restringit des de l’entrada al moll pel carrer Escar, passi a convertir-se, de facto, en una nova plaça i un espai de passeig que enllaçarà amb el Port Vell. Aquesta característica, la de convertir en pública una àrea fins ara llòbrega i tancada de la capital, és un dels aspectes que més es va voler significar durant l’acte d’ahir. “Hi ha qui ens acusa que fem les coses en benefici de no sé qui però la realitat és que som partidaris de fer projectes perquè tothom en gaudeixi, com és el cas d’aquest”, va manifestar l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Una rèplica, la seva, més que explícita a l’oposició, que, sistemàticament, l’acusa de prioritzar la voluntat, i els interessos, dels poderosos en la seva acció de govern. Forçosament més mesurat en la seva anàlisi va ser el president del Port, Sixte Cambra, que va redundar, però, en el missatge que el projecte farà més permeable el port a l’urbs. “Volem fer compatibles les zones de lleure i les activitats, i hi estem treballant”, va reblar. Tots dos també van destacar que s’espera que la futura dàrsena sigui un motor de dinamització econòmica tant per als professionals del mar com per als veïns de la zona. La construcció d’un aparcament, en principi per a ús portuari, culminarà aquesta darrera fase. Un dels elements més identificatius d’aquest renovat moll d’ús ciutadà serà la Torre del Rellotge. Construït el 1772, i catalogat com a edifici d’interès local, aquest element està considerat com un dels emblemes populars, i identitaris, del barri de la Barceloneta.

Oportunitat per al sector

La remodelació en curs també s’espera que sigui un element per dinamitzar el sector pesquer local, que en els últims anys les ha passat de tots colors. Actualment la seva flota està formada per 34 embarcacions –fa 20 anys arribaven al centenar–, de les quals 20 són d’encerclament; 12, d’arrossegament, i dues, d’arts menors. Uns tres-cents professionals s’estima que feinegen habitualment a la dàrsena. “Amb aquestes instal·lacions esperem que la gent pugui entendre millor una feina que és molt desconeguda”, comentava ahir José Manuel Juárez, patró major de la confraria barcelonina.

Alhora, però, també recordava el tortuós camí que s’ha hagut de seguir abans de poder iniciar les obres, com ara quan aquestes es van posposar en el darrer alè, i amb els convenis ja signats, per discrepàncies entre les parts. Aquestes han estat moltes. I variades. Com ara quan, durant les discussions sobre els primers projectes, els pescadors alcessin la veu, ja que veien, o temien, que la seva activitat en la nova ordenació portuària quedava reduïda a una presència gairebé testimonial en detriment de la restauració o l’oci. O quan se’ls van imposar unes taxes més que oneroses per fer front al pla, i que van provocar l’enèsim trencament de negociacions. Unes friccions, però, que ja s’han polit. En el port que s’albira, el sector intueix que s’hi sentirà còmode.

Els retards perpetus a l’hora de perfilar la remodelació, sumats al declivi que ha anat experimentant el sector pesquer a Barcelona, han provocat que les instal·lacions de la dàrsena construïda fa més de quaranta anys hagin anat patit una degradació notable. La coberta de la llotja, per exemple, n’és una prova nítida. Una situació que s’agreuja, a més, pel fet que alguns dels seus edificis tenen materials –com ara ferro– que no s’ajusten a la normativa, o no tenen xarxes de serveis òptimes.

LES FRASES

Entenc les reticències, ja que fins que no veus les coses no te les creus. Aquest port, però, el veureu
Xavier Trias
alcalde de barcelona

LES XIFRES
34
embarcacions tenen el seu port base a Barcelona. La confraria local agrupa al voltant de tres-cents pescadors.

24.103 metres quadrats suma l’àrea del port pesquer, a la Barceloneta, que serà remodelada fins al 2017.

Creiem en la pesca, ara i, sobretot, de cara al futur. No faríem
una inversió així si no fos en clau de futur
Sixte Cambra
president del port de Barcelona
Amb l’administració hem estat escèptics però, com passa amb les parelles, després ens hem reconciliat
José Manuel Juárez
patró major de la confraria
de pescadors de barcelona
El Punt Avui
09-09-2014

You must be logged in to post a comment.