Renaixement del port pesquer

L’última de les fases és la que possiblement conferirà més caràcter de ciutat. En aquesta es preveu que la zona on ara hi ha la llotja, i que en el dia d’avui és d’accés restringit des de l’entrada al moll pel carrer Escar, passi a convertir-se, de facto, en una nova plaça i un espai de passeig que enllaçarà amb el Port Vell. Aquesta característica, la de convertir en pública una àrea fins ara llòbrega i tancada de la capital, és un dels aspectes que més es va voler significar durant l’acte d’ahir. “Hi ha qui ens acusa que fem les coses en benefici de no sé qui però la realitat és que som partidaris de fer projectes perquè tothom en gaudeixi, com és el cas d’aquest”, va manifestar l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Una rèplica, la seva, més que explícita a l’oposició, que, sistemàticament, l’acusa de prioritzar la voluntat, i els interessos, dels poderosos en la seva acció de govern. Forçosament més mesurat en la seva anàlisi va ser el president del Port, Sixte Cambra, que va redundar, però, en el missatge que el projecte farà més permeable el port a l’urbs. “Volem fer compatibles les zones de lleure i les activitats, i hi estem treballant”, va reblar. Tots dos també van destacar que s’espera que la futura dàrsena sigui un motor de dinamització econòmica tant per als professionals del mar com per als veïns de la zona. La construcció d’un aparcament, en principi per a ús portuari, culminarà aquesta darrera fase. Un dels elements més identificatius d’aquest renovat moll d’ús ciutadà serà la Torre del Rellotge. Construït el 1772, i catalogat com a edifici d’interès local, aquest element està considerat com un dels emblemes populars, i identitaris, del barri de la Barceloneta.

Oportunitat per al sector

La remodelació en curs també s’espera que sigui un element per dinamitzar el sector pesquer local, que en els últims anys les ha passat de tots colors. Actualment la seva flota està formada per 34 embarcacions –fa 20 anys arribaven al centenar–, de les quals 20 són d’encerclament; 12, d’arrossegament, i dues, d’arts menors. Uns tres-cents professionals s’estima que feinegen habitualment a la dàrsena. “Amb aquestes instal·lacions esperem que la gent pugui entendre millor una feina que és molt desconeguda”, comentava ahir José Manuel Juárez, patró major de la confraria barcelonina.

Alhora, però, també recordava el tortuós camí que s’ha hagut de seguir abans de poder iniciar les obres, com ara quan aquestes es van posposar en el darrer alè, i amb els convenis ja signats, per discrepàncies entre les parts. Aquestes han estat moltes. I variades. Com ara quan, durant les discussions sobre els primers projectes, els pescadors alcessin la veu, ja que veien, o temien, que la seva activitat en la nova ordenació portuària quedava reduïda a una presència gairebé testimonial en detriment de la restauració o l’oci. O quan se’ls van imposar unes taxes més que oneroses per fer front al pla, i que van provocar l’enèsim trencament de negociacions. Unes friccions, però, que ja s’han polit. En el port que s’albira, el sector intueix que s’hi sentirà còmode.

Els retards perpetus a l’hora de perfilar la remodelació, sumats al declivi que ha anat experimentant el sector pesquer a Barcelona, han provocat que les instal·lacions de la dàrsena construïda fa més de quaranta anys hagin anat patit una degradació notable. La coberta de la llotja, per exemple, n’és una prova nítida. Una situació que s’agreuja, a més, pel fet que alguns dels seus edificis tenen materials –com ara ferro– que no s’ajusten a la normativa, o no tenen xarxes de serveis òptimes.

LES FRASES