Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

El PP rebutja la revisió de les clàusules sòl

Descarta una proposició del llei del PSOE en què demanava el retorn dels diners cobrats de més. El partit de Rajoy alerta que la supressió d’aquests topalls mínims pot encarir l’accés al préstec dels ciutadans.

 BARCELONA – B.Badrinas

El Partit Popular (PP) va rebutjar ahir revisar les clàusules sòl de les hipoteques en descartar la presa en consideració d’una proposició de llei presentada pel PSOE per aconseguir-ho. Amb la còmoda majoria que té al Congrés, el PP va quedar-se sol descartant la iniciativa, mentre que la resta de formacions polítiques van advocar per un vot favorable.

La proposició de llei recollia, entre altres aspectes, una publicitat transparent i clara de les clàusules sòl, a més de garanties de comprensió per part de l’hipotecat. Igualment, la norma proposava l’elaboració i presentació de diversos escenaris en funció de la previsible variació dels tipus d’interès.
Fins aquí res de nou, però el punt de veritat polèmic de la proposició és aquell en què es recollia un termini de sis mesos perquè les diferents entitats financeres adaptessin a la llei la seva cartera hipotecària. És a dir, que reclamava la revisió del conjunt de préstecs amb aquests topalls inferiors i, en cas que la seva aplicació no s’ajustés a la llei, obligava els grups financers a anul·lar-los i retornar el cobrat de forma indeguda. “No hem de permetre que es tornin a produir aquestes pràctiques abusives en els contractes hipotecaris i, per aquesta raó, hem de declarar la nul·litat radical dels abusos financers per retornar tot allò cobrat indegudament”, va explicar la portaveu socialista d’Habitatge al Congrés, Leire Iglesias.
“Evidentment, un govern del PP no pot acceptar això, perquè suposaria un cost anual per a la banca de, com a mínim, 4.000 milions d’euros i impactaria negativament en la solvència de les entitats”, va explicar ahir a aquest diari Luis Suárez, portaveu de l’Associació d’Usuaris de la Banca (Ausbanc).

Crèdit més car

El diputat del PP responsable d’Habitatge, Teodoro García Egea, va ser l’encarregat d’exposar els motius que portaven, a parer del govern, a rebutjar la iniciativa legislativa: “Augmentar la transparència, sí: restringir l’accés al crèdit barat, no.” “Eliminar les clàusules sòl és bo perquè permet pagar menys quota hipotecària, però els joves també es poden trobar amb més dificultats per accedir a un crèdit barat”, va esgrimir el diputat popular.

Per la seva banda, Lourdes Ciuró, de CiU, va acusar el govern espanyol d’empitjorar el problema de les clàusules sòl per la seva “deixadesa de funcions”, en no haver regulat clarament aquest assumpte i haver-lo deixat en mans dels tribunals. Aquest fet, segons Ciuró, podria costar ara “milers de milions” si finalment el Tribunal Suprem declara la nul·litat d’aquestes clàusules i la devolució de tot el diner abonat de més per part del consumidor al llarg de tota la vida del préstec hipotecari.

Encara que el debat sobre la legalitat o no de les clàusules sòl fa anys que s’arrossega, la sentència del març del 2013 del Tribunal Suprem en què declarava il·legals aquestes clàusules si no s’havien publicitat de forma adequada va marcar un punt d’inflexió. En aquella sentència, els magistrats subratllaven també la nul·litat de les clàusules quan la diferència entre el sòl –el mínim al qual podria arribar a abaratir-se el crèdit– i el sostre –el màxim al qual podria arribar– era desproporcionat. És a dir, l’hipotecat veia com de les baixades a penes se’n beneficiava i, a més, no gaudia de la protecció d’un topall màxim excessivament allunyat de l’evolució de l’euríbor en els últims anys.

Arran d’aquesta sentència que creava jurisprudència, el BBVA i altres grups financers van optar per eliminar de manera definitiva les clàusules sòl i les demandes favorables als hipotecats van multiplicar-se per tot el mercat espanyol.

Superat aquest estadi, ara el debat se centra en si la banca ha de retornar els milers de milions cobrats de més, un punt al qual va passar de puntetes el Suprem ara fa més d’un any i mig. No obstant això, actualment l’alt tribunal té pendent una sentència en què no podrà esquivar pronunciar-se sobre aquest assumpte com a conseqüència d’un recurs presentat pel BBVA.

El grup financer presidit per Francisco González exposa directament al tribunal si ha d’actuar amb retroactivitat en relació als diners cobrats de més per l’aplicació d’unes clàusules sòl abusives i, per tant, ja anul·lades.

 LES FRASES

És una estafa més i el govern espanyol segueix en la seva inacció a l’hora de defensar les famílies
Leire Iglesias diputada en el congrés del PSOE
La qüestió no és si han d’existir aquestes clàusules, sinó que els ciutadans han d’estar ben informats
Teodoro García Egea diputat en el congrés del PP

Morositat del 13% de la banca

La morositat del crèdit atorgat per bancs, caixes, cooperatives i establiments financers que operen al mercat espanyol va disminuir al setembre al 13%, una xifra que suposa 23 centèsimes menys que a l’agost i el nivell més baix de l’últim any. Segons les dades publicades ahir pel Banc d’Espanya, els crèdits dubtosos acumulats pel sistema financer espanyol van reduir-se en 3.686 milions d’euros al setembre i van situar-se en un total de 180.517 milions d’euros. Cal tenir en compte, però, que en la caiguda de la mora ha estat fonamental la disminució del volum de crèdit atorgat per les entitats financeres. Amb la dada de setembre, l’indicador de morositat dels grups financers torna a nivells d’octubre de l’any passat.

 Dimecres, 19 de novembre de 2014

Publicat a
  • El Punt Avui. Comarques Gironines 19-11-2014 Pàgina 16
  • El Punt Avui. Nacional 19-11-2014 Pàgina 16

You must be logged in to post a comment.