Puigdemont designa Quim Torra

El president de la Generalitat tria un independentista de pedra picada i ferm partidari de restituir-lo en el càrrec.El candidat a la presidència va viatjar a Berlín amb Artadi i Batet Torrent farà avui la roda de consultes amb els grups parlamentaris abans de convocar el ple definitiu

ODEI A.-ETXEARTE – BARCELONA

Quim Torra serà el 131è president de la Generalitat. Des de Berlín, Carles Puigdemont va anunciar ahir que l’editor, advocat i escriptor el succeirà en el càrrec. Ell, però, continuarà defensant la seva “legitimitat” en totes les instàncies internacionals, va avisar. En un vídeo publicat a les xarxes socials, Puigdemont confirmava així la tria perquè un independent capitanegi el Palau de la Generalitat en el que considera un “període de provisionalitat”, condicionat per l’existència de presos polítics, exiliats i l’amenaça constant d’un nou 155. “Honorat per la confiança rebuda, accepto amb responsabilitat i voluntat de servei al país l’encàrrec del president legítim de Catalunya i de la resta dels meus companys de JxCat. Visca Catalunya!”, va exclamar Torra a Twitter.

El president del Parlament, Roger Torrent, farà avui la roda de consultes definitiva abans de posar data per al ple d’investidura, que es preveu que sigui els propers dilluns i dimecres. Com que JxCat i ERC no sumen majoria absoluta, podran investir el nou president en segona votació gràcies a l’abstenció de la CUP. Fonts de La Moncloa van recordar que el proper president té “l’obligació de respectar la llei” i va insistir en la necessitat que es formi un “govern legal i efectiu”.

Els primers a saber-ho

Torra va viatjar ahir a Berlín acompanyat de dues persones de confiança de Puigdemont: la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, i el diputat i alcalde de Valls, Albert Batet. Abans de fer pública la designació, Puigdemont va comunicar la decisió al president del Parlament; a l’expresident de la Generalitat Artur Mas; als consellers a l’exili; a la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, que era a l’aeroport per reunir-se avui amb Puigdemont; al portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, i als caps de llista territorials del grup parlamentari. Després, Artadi en va informar el republicà Josep Maria Jové i el cupaire Albert Botran.Un govern, dos pilars

JxCat sosté que el govern tindrà dos fronts: un a la Generalitat i l’altre a l’exili. Per això Puigdemont encarregava a Torra la “governació interior”. Això inclou, segons va precisar, la “defensa dels drets nacionals de Catalunya”, de les competències i els recursos “laminats sistemàticament” i la garantia del mandat de l’1-O. En paral·lel, preveu desplegar l’anomenat Espai Lliure d’Europa, amb el consell per la república i l’assemblea de representants, amb seu prevista a Brussel·les. Puigdemont va subratllar que el consell es podrà “expressar amb llibertat” i treballarà per desplegar el mandat del referèndum de l’octubre. A JxCat preveuen, tanmateix, que s’impulsi definitivament quan es resolgui el procés d’extradició del president de la Generalitat, que ara el reté a Berlín.

Amb Torra, Puigdemont es decantava per un independentista de pedra picada capaç de bastir ponts amb altres partits. Des de l’inici de la legislatura, Torra va executar negociacions amb la CUP, i ha defensat l’excepcionalitat del moment, absolutament alineat amb Puigdemont. L’editor, de fet, ha estat un dels diputats que més van insistir a restituir el 130è president, i és un independent llunyà a l’aparell del PDeCAT. Pascal va rebre la trucada de Puigdemont camí de Berlín. No s’hi va poder reunir abans que es fes públic el nom com pretenien. I és que Puigdemont es trobarà aquest matí amb la cúpula del PDeCAT. A més de la coordinadora general de la formació, hi seran la presidenta, Neus Munté, i la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa.

“Sempre vam dir que respectaríem la decisió que prengués el president, perquè això és fruit d’un moment excepcional”, va declarar la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich. Fa més de dues setmanes, el partit va demanar que el nom que elegís Puigdemont fos de consens, mentre que el nucli de Puigdemont feia pinya amb la tria del president. Senserrich va avisar aleshores que l’haurien d’avalar els 34 diputats de JxCat, en una reivindicació del paper del partit en la confecció del pla D que va fer aflorar novament les tensions dins del mateix PDeCAT i entre la direcció de Pascal i una part de JxCat. El partit aspira ara a tenir consellers en el govern.

Restitució i ball de noms

Els plans de Puigdemont inclouen la restitució del màxim de consellers que es pugui per als departaments que gestionarà JxCat, mentre que ERC optarà per noms nous. Puigdemont preveu crear un comissionat per revertir l’aplicació de l’article 155 de la Constitució amb rang de secretaria general i adscrit al Departament de la Presidència, segons fonts de JxCat. A més, segons les mateixes fonts, s’oferirà la restitució als més de 250 càrrecs de l’anterior govern destituïts com a conseqüència de la intervenció de l’autonomia. En el discurs d’ahir, Puigdemont va referir-se a un “pla de xoc” per recuperar les “polítiques i inversions” i va advocar per reactivar “tot allò que l’ofensiva devastadora del 155 ha representat”.

La distribució de departaments del nou govern es mantindrà com en l’anterior executiu amb l’excepció d’Ensenyament, que passarà a mans d’ERC. El diputat al Congrés Joan Tardà va confirmar ahir als passadissos de la cambra estatal que Ester Capella i Teresa Jordà seran conselleres de Justícia i d’Agricultura, respectivament, en substitució de Carles Mundó (va deixar la política per raons personals) i de Meritxell Serret, que és a l’exili a Bèlgica. Oriol Junqueras tampoc seria al govern i al capdavant de la vicepresidència i d’Economia hi hauria Pere Aragonès, el nou home fort dels republicans al partit.

En la lògica de restitució de JxCat, Jordi Turull estaria al capdavant del Departament de Presidència; Josep Rull, del de Territori, i Lluís Puig, del de Cultura, tot i que per al càrrec també ha sonat Laura Borràs. El propòsit de JxCat seria situar-hi en tot cas secretaris generals forts que compensarien les dificultats materials dels empresonats o exiliats per exercir els càrrecs. Artadi podria ser la propera consellera d’Empresa, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, podria ocupar Governació. A Interior, hi podria anar Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l’ACM.

El pla D arriba després que el Tribunal Constitucional va suspendre, dimecres, la reforma de la llei de la presidència que havia de permetre una investidura a distància, i dels intents fallits previs per investir Puigdemont, Jordi Sànchez (dues vegades) i Jordi Turull, que va ser empresonat després de no aconseguir prou suports en la primera votació. Alguns membres de la mesa del Parlament van rebre ahir la notificació de la suspensió del Tribunal Constitucional. Però els dos membres de JxCat, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, vicepresident primer i secretari primer, es van negar a acceptar el document. També ho van fer amb l’anterior notificació de l’alt tribunal sobre la suspensió de la investidura de Puigdemont prevista per al 30 de gener.

El Punt Avui, divendres, 11 maig 2018

Leave a Reply