Web 2006-2010

Visita la web anterior de la Plataforma.

“Desafiament obert contra la Constitució”

Catalunya vol viure en llibertat. El recurs de l’advocat de l’Estat contra la Declaració de Sobirania assumeix que és un acte de “poder constituent” El govern espanyol vol fer avortar totes les vies cap a la consulta, també unes eleccions plebiscitàries.
 
 A.Serrano / O.A.-Etxearte
El PP ha sumat al recurs el Consell per a la Transició i la comissió
De considerar-la un gest inútil a veure-la com “un desafiament obert contra la Constitució”. El recurs que l’advocat de l’Estat ha presentat al Tribunal Constitucional contra la Declaració de Sobirania carrega les tintes contra el text aprovat el 23 de gener passat al Parlament, en el primer ple de la legislatura. La impugnació, formulada a instàncies de l’executiu espanyol després d’un dictamen del Consell d’Estat que veia que sobreeixia de la carta magna, no només hi observa nombroses inconstitucionalitats, sinó que la situa dins d’un procés constituent a Catalunya i alerta del perill que pugui “alterar unilateralment l’equilibri de l’Estat espanyol global”.

El recurs, aprovat el primer de març pel Consell de Ministres i registrat set dies més tard al Constitucional, rectifica el rumb de les primeres valoracions del govern estatal que la declaració catalana no anava més enllà d’un gest simbòlic. Enrere han quedat les consideracions del president espanyol, Mariano Rajoy, en què sentenciava que “no servirà per a res” i les del ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que és un text “retòric”. La resolució aprovada per la cambra catalana té “efectes polítics i jurídics”‘, segons l’advocat de l’Estat. Hi veu vulnerats els articles 1.2, 2, 9.1 i 168 de la carta magna i dos més de l’Estatut (vegeu-ne les fitxes).

La clau de tot és la definició del poble català com a “subjecte polític i jurídic sobirà” en la declaració solemne. Aquest pronunciament, segons l’Estat, és “ni més ni menys que un acte de poder constituent”. “Com a sobirà que es disposa a exercir un poder constituent, el poble català està desproveït de límits constitucionals”, alerta el recurs.

La tesi de l’advocat estatal, esgrimida al llarg de 29 pàgines i diversos annexos, als quals ha tingut accés aquest diari, és justament la contrària. La impugnació posa sobre el paper els arguments formulats pels dirigents populars darrerament i fa una triple defensa constitucional: la sobirania resideix en el poble espanyol, la nació (espanyola) és indivisible i, per tant, si una part se’n vol segregar ho hauria de fer per la via de reformar la carta magna. I que, en tot cas, seria una decisió que haurien de prendre tots els espanyols i no només els catalans.

“La sobirania del poble català –com a «subjecte jurídic i polític»– suposa atribuir-li el dret de secessió, que podrà exercitar si aquesta és la seva voluntat”, avisa l’advocat de l’Estat en un text ple d’advertiments i que pretén tancar, ja d’entrada, totes les portes al fet que Catalunya es pronunciï sobre el seu futur. També contra la possibilitat, prevista com a pla B pel govern català, que es convoquin uns comicis plebiscitaris a Catalunya si és impossible arribar a un acord amb el seu homòleg espanyol per celebrar la consulta. “Les eleccions autonòmiques mai [en negreta i subratllat] poden investir de naturalesa constituent l’assemblea legislativa de la nacionalitat o regió que en resulti”.

El recurs, que reclama que es declari inconstitucional i nul·la i se suspengui la Declaració de Sobirania, és taxatiu. “Poques frases basten per resumir tota la nostra argumentació constitucional. Només el poble espanyol és sobirà. Només el poble espanyol, i no una de les seves fraccions, pot ser unitat ideal d’imputació del poder constituent i, com a tal, fonament de la Constitució i l’ordenament”.

Per cinquena vegada

El del 23 de gener és el cinquè –i el del 13 de març, el sisè– pronunciament del Parlament a favor del dret a decidir i el primer que impugna el govern espanyol. Els de Rajoy en són plenament conscients i, en el recurs, sostenen que el fet que no s’hagi recorregut contra els textos anteriors en què es proclamava la “pretesa sobirania” del poble català no n’impedeix ara la invalidació.

El govern espanyol pretén tallar de soca-rel les aspiracions sobiranistes de Catalunya i fer avortar d’entrada tot moviment o organisme que desprengui sobiranisme. Per això, ha afegit el Consell per a la Transició Nacional a la impugnació de la declaració en un intent que, si s’invalida el text, també es deixi sense efecte tot allò que l’executiu estatal entén que se’n deriva.

L’executiu estatal vol cimentar qualsevol petita escletxa en el procés que es viu a Catalunya, que els de Rajoy controlen amb preocupació. Algunes veus afirmen que el comportament dels populars té molt a veure amb el desenvolupament dels últims processos sobiranistes viscuts a Europa i, en especial, amb el precedent de Kosova. Recorden que el juliol del 2010 la Cort Internacional de l’Haia va emetre un pronunciament que, si bé era específic per a aquell cas, deixava clar que la declaració unilateral d’independència no havia vulnerat el dret internacional ni cap resolució de l’ONU.

La mateixa setmana que assolia un acord històric amb Sèrbia per normalitzar les seves relacions, de fet, Rajoy es negava a reconèixer Kosova. “Espanya no el reconeixerà perquè no creu en les declaracions unilaterals d’independència”, alertava el president espanyol en unes paraules que molts van interpretar, més enllà de la literalitat, també com un avís a Catalunya.

El Constitucional ja ha fet les primeres passes per estudiar el recurs del govern espanyol. I ha reclamat al Parlament quina de les dues declaracions és la que preval: la del 23 de gener o l’aprovada amb el PSC el 13 de març. La resposta de la cambra catalana és que els dos textos són “complementaris”. En espera del pronunciament del TC, algunes veus ja pronostiquen que l’alt tribunal no invalidarà la Declaració de Sobirania, però en farà una interpretació restrictiva que, a la pràctica, la deixi en un simple pronunciament polític. Això provocaria, segons les mateixes fonts, que tot allò que “pengés” del text sobiranista fos anul·lat. Per això, a més del consell assessor, el PP també hi ha relacionat la iniciativa de CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP per crear una comissió al Parlament sobre el dret a decidir. Tot són baules, creuen, de la mateixa cadena.

29/04/13 02:00 – barcelona -
Publicat per El PuntAvui

You must be logged in to post a comment.