“Aquesta tardor serà més conflictiva del que és habitual”

Xavier Alegret
UGT Catalunya
21/09/2009
En més de vint anys al capdavant de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez no s’havia hagut d’enfrontar mai a una situació tan difícil com l’actual. Les crisis empresarials són més que habituals i els treballadors en són els principals perjudicats, i mentrestant ningú no hi troba solucions.

L’atur torna a pujar amb força i la consellera Serna creu que no arribarà al 20%. Què li sembla?
No sé si hi arribarem o no, però la constatació és que tenim un panorama en el qual es continua destruint ocupació i no tenim certeses de quan entrarem en un procés de recuperació. Ja veurem si al gener les coses comencen a millorar. I el que han de fer els governs són polítiques per crear ocupació.
Però la crisi continua malgrat tots els plans d’ajut. Què més s’ha de fer?
Donar crèdit. El problema és que els diners que ha posat el govern central a disposició de les entitats financeres perquè donessin crèdit no arriben a empreses i famílies……

L’ICO dóna el 70% del crèdit.
És la prova evident que necessitem un banc públic, un ICO amb sucursals. Aquest Estat ha renunciat a una cosa a la qual no es pot renunciar, que és a intervenir en el sector financer a través d’una entitat pròpia. I si amb l’ICO no ho pot fer, que nacionalitzi un banc, com han fet els alemanys, els francesos i els britànics.
Treball va aprovar l’expedient de Nissan per acomiadar 700 treballadors i ara en planteja un de temporal per a 2.000 persones. Calen tants sacrificis?
Nosaltres vam recórrer l’ERO d’extinció, no hi podem estar d’acord. Era un ERO que no calia. És possible que a partir de finals d’aquest any Nissan contracti personal, perquè necessitarà mà d’obra. El nou ERO temporal és veritat que van avisar que es podia presentar, i quan ho facin l’analitzarem. El problema han estat les formes, que han generat una gran desconfiança entre els treballadors.
Estan molt cremats, fins i tot van escridassar el govern a l’ofrena floral de la Diada.
No només al govern, a nosaltres també. És evident que la gent està cremada, tant els acomiadats com la gent que és a la fàbrica, per com s’han fet les coses, quan es va impedir l’entrada als acomiadats. No podem obviar que s’ha obert una ferida, i ho tindrem en compte a l’hora d’analitzar l’ERO temporal. Però tampoc hipotecarem el futur dels treballadors que queden a Nissan.
Estan satisfets amb l’ampliació de l’ajut de 420 euros per als aturats sense prestació des de l’1 de gener?
Estem relativament satisfets, perquè hem trencat una dinàmica de molts anys, en els quals quan venien èpoques de dificultats, en lloc d’ajudar es retallaven drets socials. Però s’ha fet molt malament, amb moltes rectificacions. Jo crec que hauria de ser indefinit, perquè és evident que amb sis mesos no n’hi haurà prou, i l’extensió serà un dels temes de discussió.
Però això suposa incrementar el pressupost.
La quantia econòmica permet que s’allargui més de sis mesos. Estic fart d’aquesta moral: quan s’emporten els diners els bancs, “mira que bé”, i quan es donen a aturats que no tenen res es forma aquest enrenou.
¿Per pagar-ho s’ha d’apujar l’IVA, com es planteja?
No és moment de tocar l’IVA. És cert que és més baix que a molt països d’Europa i que en algun moment s’haurà de fer, però amb la crisi del consum no es poden apujar els impostos indirectes. El que s’ha d’apujar són les rendes que paga el capital: és una vergonya que paguin el mateix, un 18%, qui té accions a borsa i n’obté uns beneficis de 100.000 euros i que en té 1.000. S’han de revisar a l’alça i han de ser progressives.
I abaixar les cotitzacions socials?
Les cotitzacions socials són salari. Diferit, però salari. I els salaris no es retallen per decret. La CEOE vol retallar cinc punts el salari a tots els treballadors de l’Estat alhora, i si es fa això al final haurem de rebaixar les pensions. Si la CEOE de debò vol abordar els problemes reals que té l’empresa, ens trobarà. ¿Això vol dir que hem de parlar d’abaixar les cotitzacions socials? Potser sí, però ho haurem de fer temporalment per ajudar els sectors que ho necessitin. Per què hem d’abaixar les cotitzacions de Telefónica o dels bancs? Perquè es reparteixin més beneficis?
¿Tornaran a les mobilitzacions si la situació no millora?
Aquesta és una de les portes que estan obertes. No podem deixar d’exigir a la patronal més responsabilitat a l’hora d’abordar les negociacions, no només en el marc del diàleg social sinó de cada empresa. Per tant, podem tenir una tardor més conflictiva del que ha estat habitual, i em sembla que hi haurà alguns empresaris que fins i tot s’hi sumaran, perquè n’hi ha molts que estan en una teranyina entre la banca, que no els dóna crèdit, i l’empresa gran, que els ha fet una comanda i no els la paga.
¿Podrien fer una manifestació com la del març, a la qual es van adherir 120 associacions de tots els àmbits?
El 7 d’octubre, Dia mundial pel Treball Digne, farem una concentració de delegats de la UGT i CCOO, i no descartem més mobilitzacions. Sobretot perquè la patronal i l’oposició sàpiguen que el país no sortirà de la crisi a costa dels drets dels treballadors. Serà el primer cop, en temps de crisi, que les reclamacions no van dirigides també al govern, i s’ha de reconèixer valentia en el president del govern de l’Estat per haver dit el que pensa, que és el que pensa la majoria

avui.cat
21-09-2009