Les arques locals no poden esperar un nou finançament

Els alcaldes creuen que el moment polític no és l’adequat per reformar el sistema però alerten dels problemes que els causa la reducció d’ingressos i de la repercussió que això tindrà en l’economia

 ROSA M. BRAVO
Els alcaldes i les entitats municipalistes fa temps que avisen: la crisi econòmica ha afectat les arques locals i la situació serà encara més greu l’any vinent, quan se’ls impedeixi la possibilitat de demanar crèdits a llarg termini. Tant que el 99% dels ajuntaments no podran dur a terme inversions si no es modifica el decret estatal que preveu prohibir-los que demanin crèdits a llarg termini durant l’any vinent. Així ho va advertir ahir el president de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, en un esmorzar organitzat per la revista Alcaldes.eu en què va debatre amb una desena de representants locals i amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, la situació dels comptes municipals i les alternatives que es poden presentar a l’actual finançament local.

Les queixes van ser contundents i les crítiques a l’actual sistema de finançament també. Però en el col·loqui hi va haver espai per a l’autocrítica i per llançar propostes que ajudin a pal·liar la situació actual.Els alcaldes fa temps que es queixen que han d’assumir competències que pertoquen a altres administracions i que aquests serveis absorbeixen el 30% de la despesa municipal. L’exemple clàssic és el de les escoles bressol, que poden suposar a un ajuntament 12.000 euros per plaça. Però en els últims temps cal afegir-hi la depesa que suposa l’aplicació de lleis com ara la de la dependència. I la reducció de les transferències per part de l’Estat, que suposa una reducció d’ingressos a la qual cal sumar la davallada dels impostos resultants de l’activitat econòmica. En aquest sentit, Esteve va admetre: “Els ajuntaments hem comès l’error de destinar ingressos extraordinaris com ara els provinents de la construcció per abordar la despesa ordinària, però la nostra feina és invertir en els serveis que ens demana la gent”. Bustos va qualificar de “voraç” l’exigència ciutadana de més i millors serveis.

Panorama negre

El panorama és, doncs, ben negre segons els representants de les entitats municipalistes. I l’any vinent ho serà més. Per això cal posar en marxa mesures pal·liatives mentre arriba una reforma del finançament local que van admetre que haurà d’esperar el temps de bonança econòmica perquè el clima polític actual no és el més idoni per als interessos locals. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va ser expeditiu a l’hora de proposar solucions: “Hem de situar els serveis municipals al nivell de la nostra riquesa; hem de veure com es gasten els diners; hem de posar gent capaç als càrrecs directius en comptes de càrrecs de confiança política; hem d’incrementar el control sobre aquells serveis que tenim externalitzats, i hem d’introduir la competitivitat en els treballadors públics”.

L’aliança amb el sector privat

R.M.B.
Els ajuntaments haurien d’obrir-se a la col·laboració amb el sector privat perquè els sigui més fàcil aconseguir finançament per abordar inversions. Així ho va assenyalar ahir l’expert en gestió pública i privada Howard Barnes, que va aportar exemples de com diverses ciutats europees aborden la inversió pública. “Si els ajuntaments tenen sòl el poden aportar als privats, que poden obtenir crèdits dels bancs perquè tenen com a soci un ajuntament. Una aliança entre el sector privat i el públic és la millor manera de promoure habitatges i indústries”, va dir als alcaldes. També va recomanar que es tingui en compte l’activitat econòmica a l’hora de planificar les infraestructures; per exemple, que s’allargui una línia de metro amb dues parades per donar servei a un polígon industrial.

Publicat a  El Punt Barcelona
23-07-2010

Leave a Reply