|
|
[ ] El recinte supera per sisè any el milió d’entrades venudes La inversió el 2011 va ser d’1,8 milions El zoo afronta el 120è aniversari sense més projectes que els aprovats el mandat passat
La crisi no afecta l’afluència al zoo de Barcelona, que va tancar el 2012 batent el rècord de visitants: 1.164.027 persones van passar pel recinte l’any passat, el sisè consecutiu en què es va superar el milió de visites. La tinenta d’alcalde Sònia Recasens va presentar ahir el balanç anual de l’equipament i el va fer coincidir amb la inauguració d’una exposició fotogràfica amb què es dóna el tret de sortida als actes de celebració pel 120è aniversari del zoo.
Durant l’any passat, la venda d’entrades va permetre generar 12,8 milions d’ingressos, i es van invertir en el recinte 1,8 milions, per exemple per construir els nous dormitoris per a elefants i les instal·lacions per a voltors negres, trencalossos i facoquers. També es van abocar 302.895 euros a programes de recerca i conservació, i s’hi van registrar 151 sortides i 75 entrades d’animals.
Hi van néixer 286 exemplars, entre els quals, una granota gegant de l’illa de Montserrat, una tortuga d’aigua negra, una iguana negra d’Utila, un caiman de Cuvier, un flamenc de Cuba i les gaseles dorques i de Mohr. I les morts? 181. Les més controvertides, la del tigre de Sumatra i la d’una de les foques arribades l’última primavera des de França.
Leer más >>
[ ] Sant Andreu de Palomar celebra els Tres Tombs amb un barri totalment entregat tres Toms, Demà és la festivitat del patró
Hi va haver un temps en què la vida de cavalls, mules i ases no era gens plàcida. Carregades, les pobres bèsties, fins a multiplicar diverses vegades el seu pes, eren indispensables per a traginers i pagesos, carreters i bastaixos, d’entre una corrua d’ocupacions, i qui no tenia diners per mantenir-ne un a casa, es veia obligat a llogar-lo al veí, perquè diverses vegades a l’any li era menester.
 Tres exemplars que ahir van desfilar pels carrers de Sant Andreu Foto: EL PUNT AVUI.
A casa, el sogre explica a qui el vulgui sentir que de jove ell i el seu pare carregaven el carro amb sacs de sorra de la riera de Caldes i els duien dia sí i dia també cap a Barcelona, en una feina que s’allargava tot un jornal.
De carros com el del pare del sogre, ahir, a Sant Andreu en van desfilar una bona colla. Des dels que duien cistells de recollir el raïm en la verema, fins als que anaven carregats amb soques de ceps o sacs de llana –de la mateixa que en gastaven per fer matalassos i coixins–, fruita i verdura i, fins i tot barrils de cervesa, que la centenària Damm tampoc no va faltar a la cita.
Els animals que els traginaven, això sí, lluents i pentinats com un bé de Déu, nets i brillants com no s’haguessin imaginat mai que arribarien a anar si haguessin viscut 50, 60 o 70 anys enrere. Són uns animals molt bells i formidables.
Leer más >>
[ ] La promoción de nuevas viviendas cae un 62%, mientras el stock se agota en algunos distritos | La falta de créditos a promotores y a la administración dificulta la construcción de nuevas residencias
Silvia Angulo
Las viviendas nuevas empiezan a ser una rara avis en Barcelona. Una especie en peligro de extinción que nada tiene que ver con la gran oferta inmobiliaria que se acumula en otras ciudades catalanas, donde se calcula un stock que supera las 80.000 unidades que no encuentran salida en el mercado residencial. En el tercer trimestre del 2011 en la capital catalana sólo se han iniciado 175 pisos nuevos, según datos del propio Ayuntamiento de Barcelona. Un 62% menos que el año anterior, una cifra que nada tiene que ver con las registradas en años de bonanza cuando en este mismo periodo del año se empezaron a construir la friolera de 1.715 residencias en sólo tres meses. Eran otros tiempos, está claro y aquel ño –2005– Barcelona alcanzó un récord histórico con la edificación de 5.841 unidades en un año.
Lo cierto, es que de momento el panorama residencial barcelonés no tiene visos de recuperación. Promotores y también la administración tienen serios problemas para acceder a los créditos hipotecarios que les permita financiar las viviendas, lo que ha llevado a la ciudad a un inmobilismo sin precedentes. Ni la crisis inmobiliaria desatada tras los Juegos Olímpicos del 92 se ha llevado por delante a tantas empresas promotoras como ahora. Esta tendencia amenaza con convertirse en un serio problema para la capital catalana, ya que a pesar de la crisis existe demanda interesada y el stock de pisos nuevos se reduce mes a mes.
Porque vender, se vende. A un ritmo infinitamente menor que antes, pero se vende. Un hecho que demuestra que Barcelona es un mercado aparte. Un ejemplo de ello es que los precios de la vivienda nueva en la capital catalana se han mantenido mucho más estables que en otras localidades. Según el presidente de la Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE), Enric Reyna, han bajado entre un 10% y un 12%, mientras que en municipios con exceso de oferta esta reducción se ha situado en un 40% y, en ocasiones, un 50%.
Leer más >>
[ ] El cuerpo policial ha decidido dejar de utilizar el catalán como lengua preferente para protestar contra los recortes de la Conselleria de Interior
El catalán ya no será la lengua preferente de los Mossos d’Esquadra cuando atiendan a los ciudadanos. Para presionar contra los recortes de Interior, muchos agentes ya han empezado a aplicar esta medida y a dirigirse a la población en castellano como primera lengua de contacto. Esta es una de las acciones con las que estos funcionarios quieren plantar cara al conseller Felip Puig, a quien acusan de no querer sentarse a negociar.
Decenas de mossos de han encerrado en la comisaría de Plaza Espanya para protestar contra los recortes de la Generalitat Albert Domènech
Así lo ha confirmado Valentí Analón, del sindicato SAP-UGT durante el encierro que protagonizan una veintena de mossos en la comisaría del Eixample en Plaza España de Barcelona. David Miquel, portavoz del Sindicat de Policies de Catalunya, afirma que se trata de “una medida voluntaria, no impuesta”, después de añadir que los Mossos tienen “la libertad de escoger entre las dos lenguas oficiales de Catalunya” para interactuar con el ciudadano.
Leer más >>
[ ] Un altre cas de violència masclista fa disparar la xifra d’assassinats a CatalunyaÉs l’inici d’any amb més crims des del desplegament dels Mossos a tot el territori
Una altra dona, de 57 anys i veïna de Mollet del Vallès, va morir ahir a mans del seu company sentimental en un altre cas de violència masclista, el tercer des que va començar l’any i el quart en els últims quinze dies, ja que el forense va dictaminar que la víctima del crim de Girona –que va ser localitzada l’1 de gener– va ser morta la nit del 31 de desembre.
Una altra autòpsia va determinar que la jove trobada morta al districte de Nou Barris de Barcelona va morir per causes accidentals –es va donar un fort cop al cap a casa–, i no assassinada per la seva parella com es va creure en un primer moment.
Tot i aquests dos casos menys, les tres dones mortes per violència de gènere en la primera quinzena de l’any representen la xifra més alta de víctimes per aquests homicidis des del desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot el territori, el novembre del 2008.
Un únic assassinat de tipus masclista es va registrar la primera quinzena del 2009, el 2010 i el 2011. De fet, l’any passat no es va arribar a la xifra que ja s’ha registrat el 2012 fins a finals del mes d’abril. L’onze de febrer es va produir el primer crim masclista del 2011. En total se’n van registrar deu.
Aquest gran repunt de la xifra de crims masclistes també ha comportat que aquest inici d’any sigui el més negre també des del 2008. Més concretament, ja s’han registrat sis assassinats en menys de dues setmanes a Catalunya, una estadística elevada que no es produïa des d’aquell mateix any, en què hi va haver cinc crims en quinze dies. En els anys posteriors hi va haver un crim en els primers quinze dies de cada any.
Leer más >>
[ ] La crisi fa disparar la inquietud dels barcelonins per la falta de feina
Les contínues llampegades que provoca la crisi econòmica, i molt especialment l’evolució alcista que estan experimentant les xifres de desocupació, s’han convertit en un element de preocupació latent per als barcelonins.
L’enquesta de serveis municipals –que a diferència del baròmetre té caràcter anual i un univers d’enquestats (6.000) més ampli– revela que l’atur ja gairebé s’ha convertit en un dels problemes més greus per als ciutadans –un 19% així ho assevera–, i que només es veu superat per la inseguretat –19,7%–. Una diferència que a la pràctica és mínima, gairebé d’empat tècnic, i que contrasta amb la de fa tot just un any, quan era de 6,7 punts.
En consonància amb aquesta tendència, també han crescut exponencialment en un any el nombre d’enquestats que insten l’Ajuntament de Barcelona a centrar-se en les polítiques de creació d’ocupació –del 6,3% s’ha passat al 10,2%–. Ara bé, la tasca que s’encomana al govern de manera més majoritària –15%– és que faci front a la inseguretat ciutadana.
Aquest context boirós també ha embolcallat el 2011 d’una atmosfera de pessimisme, que també es traspua en la prospecció. No en va, un 44,2% de barcelonins consideren que Barcelona ha empitjorat en aquest període, una xifra substancialment més alta que la que es va donar el 2010 –36,8%–. En inversa proporció baixen els que creuen que l’evolució ha millorat –d’un 38,1% passen a un 27,1%–.
Leer más >>
[ ] La interlocutòria que tanca la investigació del cas de l’hotel del Palau obre la porta perquè es jutgi els antics gestors de la direcció d’Urbanisme de Barcelona
La investigació judicial sobre les presumptes irregularitats comeses durant la tramitació del projecte de l’hotel del Palau de la Música, ha conclòs que els antics responsables de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona van amagar informació clau de manera deliberada amb l’objectiu d’agilitzar aquesta obra. A conseqüència d’aquesta deducció, la jutgessa Miriam de Rosa Palacio ha decidit mantenir com a imputats en l’afer el que va ser regidor d’Urbanisme de la capital catalana, Ramon García Bragado; l’exgerent de l’àrea, Ramon Massaguer; i l’antic director jurídic d’Urbanisme i Infraestructures del consistori, Enric Lambies, juntament amb els que va ser els màxims gestors del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull. Una decisió que, a priori, marca el camí perquè tots ells acabin sent jutjats per aquest cas.
 L’exregidor d’Urbanisme de Barcelona Ramon García Bragado, el dia que va anar a declarar pel cas Foto: ARXIU.En la interlocutòria, que dóna per tancades les perquisicions, la jutgessa recorda que Millet i Montull van promoure la construcció d’un hotel al districte de Ciutat Vella, i que va obligar a emprendre diverses operacions urbanístiques, entre elles un canvi de planejament, amanides amb la signatura de múltiples convenis entre administracions.
Un primer aspecte que ha corroborat la investigació és que els dos principals implicats en el cas Palau van pressionar insistentment diversos polítics locals –com ara l’actual alcalde Xavier Trias– per accelerar el projecte. Amb qui Millet i Montull van tenir, però, una relació més estreta va ser amb García-Bragado i Massaguer, en tant que eren qui gestionaven la política urbanística del consistori.
Leer más >>
[ ] L’Ajuntament de Barcelona anuncia la primera acció, que no s’aplicarà fins al març, dins del pla d’intervenció al passeig barceloní Els artistes són reticents al canvi d’espai, però sí que veuen bé pagar una taxa anual
Tot just acabada de decidir, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar els primers canvis que implantarà a la Rambla, dins l’enèsim projecte de lífting al passeig, batejat com Pla Cor. El govern de Trias traslladarà les estàtues humanes al capdavall de la Rambla (a Santa Mònica, més avall dels pintors), els farà pagar una taxa anual per ocupació de la via pública i crearà un jurat artístic per filtrar-ne encara més la qualitat.
La cuita per anunciar aquestes primeres mesures no es va correspondre amb reaccions de gaire convenciment. De tot el que s’ha dit, el que convenç menys a estàtues i a Amics de la Rambla és la ubicació. I això que tot plegat s’havia debatut en la primera reunió de Rambla Viva, l’organisme motor d’aquest pla on hi ha els diferents agents del passeig.
 Una estàtua humana , ahir al migdia, a la Rambla de Barcelona Foto: EL PUNT AVUI.La regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, va presentar ahir el canvi d’ubicació de les estàtues com una forma per acabar amb les dificultats de mobilitat en els trams estrets de la Rambla i “els problemes de seguretat”, derivat de les rotllanes al voltant de les estàtues. A més, amb això també volen revitalitzar aquest tram sud de la Rambla, més apagat i problemàtic.
A quant pujarà la taxa anual que hauran de pagar les estàtues humanes l’Ajuntament ahir encara no ho va precisar. Sigui com sigui, la taxa preocupa poc els artistes. En canvi, sí que veuen amb moltes reticències el trasllat a Santa Mònica. Pel president de l’associació d’estàtues, Fabián López, aquest espai és un mal lloc, perquè “el públic és limitat” i passavolant. López no creu que ara hi hagi cap problema de mobilitat a causa de l’espai de les estàtues. Així, afegia que sovint no hi són les 15 estàtues treballant-hi ni en tota la franja horària, perquè molts artistes fan altres feines per viure (un dia entre setmana poden guanyar a diari 20 euros; “un bon dia d’estiu”, 80 o 100). Ahir, per exemple, a la una del migdia només n’hi havia sis. Abans que anar al final de la Rambla, les estàtues preferirien altres llocs de la ciutat, com la plaça Reial, del Pi o la catedral.
Leer más >>
[ ] El director general de Servicios Penitenciarios advierte del peligro en las cárceles de Quatre Camins, Brians I y II, Joves y Tarragona
JUAN CARLOS RUIZ. V
El director general de Servicios Penitenciarios de la Generalitat, Ramon Parés, advirtió hoy que “la seguridad en las prisiones no está garantizada” como consecuencia del nuevo bloqueo que efectúan los funcionarios en los accesos de las cárceles de Quatre Camins, Brians I y II, Joves y Tarragona.
En diálogo con El món a RAC1 de Jordi Basté, Parés mostró su malestar por la actitud de los sindicatos y sostuvo que “la prioridad es la vida de las personas, tanto de los prisioneros como la de los funcionarios”. “Ningún otro colectivo de funcionarios juega tanto con fuego como lo hacen ellos”, añadió.
“De manera irresponsable están impidiendo los cambios de guardia con los riesgos que eso comporta en materia de seguridad, de traslado de presos a los hospitales, etcétera. Los centros afectados son Quatre Camins, Brians I y II, Joves i Tarragona “, precisó.
El director general de Servicios Penitenciarios manifestó que no entiende esta situación tras llegar anoche a un principio de acuerdo, aunque reconoció que no pudieron satisfacer todo lo que pedían los sindicatos.
Funcionarios de prisiones c oncentrados delante del centro penitenciario de Quatre Camins ACN / Norma Vidal
“Evidentemente no les pudimos dar todo lo que pedían, pero sí un 90 por ciento. Ellos actúan con la política del todo o nada y efectivamente todo lo que podíamos ofrecer en el 2006 no se puede ofrecer en el 2012″, expresó.
Ramón Parés denunció que pese a las conversaciones ha habido intentos de agresión a personas de su equipo de colaboradores por parte de descontrolados.
“A pesar de todo, y para que se vea nuestra voluntad, estamos intentando hablar con los sindicatos para conocer si están detrás de estas agresiones, o se les ha escapado de las manos. Si están detrás de estos hechos y a las diez de la mañana las acciones continúan, daremos por rotas las negociaciones”, advirtió.
Finalmente, dijo que la fiscalía está pidiendo información sobre estos hechos violentos para iniciar las acciones pertinentes. “Me sabría mal que un juez condenara penalmente estas acciones, pero están jugando con fuego”, puntualizó.
Leer más >>
[ ] El director en funciones del Canòdrom de Barcelona, el centro de arte contemporáneo que no existe y por el que cobra, defiende su trabajo y su sueldo
Meritxell M. Pauné
Moritz Küng (Lucerna, Suiza, 1961) fue designado hace dos años director en funciones del futuro –aún inexistente– Centre d’Art Contemporani de Barcelona, pensado para el Canòdrom. El proyecto debía ubicarse en el singular edificio de apuestas y tribuna de una pista de carreras de galgos abandonada en el barrio de Congrés. La figura de Küng ha quedado en suspense por el titubeo político sobre la ubicación del centro, que los dos nuevos gobiernos convergentes en Ayuntamiento y Generalitat cuestionan.
Tras la polémica surgida por la publicación ayer en LaVanguardia.com de sus condiciones laborales, Küng nos ha recibido en su oficina, que está dentro de su propio piso, en la Bonanova, para hablar en primera persona de su peculiar situación. Culto, educado y de talante pragmático y tranquilo, procura medir bien sus palabras al relatar los desencuentros con la política catalana, pese a que aún no habla castellano con fluidez y sólo dispone de nociones básicas de catalán.
Han pasado dos años desde su nombramiento y el proyecto sigue más que embarrancado. ¿Cómo se siente?
Este proyecto tenía una historia muy específica y considero que la situación es muy interesante. Soy una persona, dicen, con voluntad de solucionar problemas. Claro que para solucionar según cuáles, no se puede hacer solo. No es verdad que haya estado sin hacer nada estos dos años, quizás es que trabajaba tras las cortinas. Hablo con la prensa cuando hay hechos, no me gusta especular, no es práctico. Los responsables políticos no han tomado las decisiones.
Parado el proyecto de convertir el Canódromo de Barcelona en un centro de arte contemporáneo, a pesar de tener un director en funciones que cobra 5.500 euros al mes; este espacio se ha convertido en un parque utilizado mayoritariamente por propietarios de perros que llevan a sus mascotas a hacer sus necesidades. Los vecinos del entorno reclaman que los terrenos se aprovechen para dotarlos de más usos ciudadanos. Raquel Quelart
Usted vino con otra expectativa.
Vine en un contexto muy concreto: Barcelona quiere montar un centro de arte contemporáneo para los artistas visuales, tenía un edificio escogido y tenía la ambición. En eso me inscribí. Y mi discurso y modelo de contemporaneidad se ajustan muy bien a esto, por eso me interesó tanto. Una pieza clave del problema es que la estructura legal, el consorcio, no se ha creado. También lo es que la gerencia del Canódromo ha cambiado tres veces: CoNCA, distrito de Sant Andreu y Macba. Luego, durante la fase dos, la del distrito, hubo un conflicto añadido entre los arquitectos y la empresa de construcción.
Leer más >>
|
|
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS