|
|
[ ] La falta d’oportunitats impedeix que la meritocràcia es mantingui com un dels valors d’evolució de Catalunya.
Dani Cordero– Barcelona
No són bons temps per a l’ascensor social. La crisi ha esborrat un dels valors que en els últims 50 anys va permetre que les persones amb menys recursos, però armades d’esforç i estudis, poguessin incorporar-se a classes socials més altes que les seves: la meritocràcia. O més ben dit, no és que no quedi rastre de la meritocràcia, és que ara hi ha escasses oportunitats per escalar, tot el contrari del que va permetre la revolució econòmica i social que va obrir la fi del franquisme.
Així ho assenyala un recent estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill, que intenta esbrinar les relacions entre l’educació i la mobilitat social. La principal conclusió és que la societat catalana no és ni tancada ni rígida ni classista. Tot el contrari: “Oberta, fluïda i meritocràtica”, assegura l’informe, que apunta també dues excepcions: les barreres que blinda la incorporació a la classe més alta i la que només deixa sortir una minoria de les capes més pobres de la societat. Aquests només tenen una possibilitat d’entre 14 de sortir-se’n i pujar esglaons socials.
Els ciutadans més pobres tenen una reduïda possibilitat d’escalar socialment
Aquest cordó de seguretat que impedeix aglutinar els més desfavorits a la resta de la societat té un perquè: la falta d’un sistema de beques ben dotat i estructurat, que no es tracti només com una simple ajuda econòmica sinó que aporti un acompanyament a l’estudiant i que premiï la seva dedicació. Amb una fórmula eficient de beques sostenen els autors de l’estudi, els sociòlegs Xavier Martínez i Antoni Marín, les coses serien unes altres, ja que l’educació determina la posició social i és el factor clau per democratitzar les oportunitats i reduir un 50% la rigidesa social.
Leer más >>
[ ] Els veïns culpen la construcció del nou moll del port de Barcelona
La platja de Gavà estrenava aquest estiu la bandera blava, un símbol de qualitat que corre perill. Durant les últimes setmanes, la platja ha perdut entre 30 i 50 metres i ha deixat al descobert el seu esquelet. La força del mar, amb onades de fins a tres metres durant el temporal de fa dues setmanes, ha deixat visible una llosa de formigó a metre i mig de fondària que podria ser un antic espigó. També han quedat al descobert dos tubs de formigó d’entre 20 i 40 centímetres de diàmetre. Ni l’Ajuntament ni els veïns saben del cert d’on ha sortit, però podria ser d’un càmping que hi havia a la zona i que va tancar fa més de deu anys.
La pèrdua de sorra era una constant durant els últims anys, però mai s’havia arribat a aquest extrem. L’àmplia platja de la qual gaudeixen molts veïns del Baix Llobregat durant l’estiu ha quedat reduïda a la mínima expressió. Les pistes de voleibol i les dutxes, situades lluny del mar, ara es troben a tocar d’un petit precipici de metre i mig que evidencia els efectes del temporal.
La pèrdua de sorra és habitual, però mai s’havia arribat a aquest extrem
La presidenta de l’Associació de Veïns, Elisabet Martínez, assegura que “la regressió de la platja és conseqüència dels canvis sobre la dinàmica litoral de l’ampliació del port”. Les obres del nou moll del port de Barcelona van suposar la desviació del tram final del riu Llobregat cap al sud, apropant-lo a Gavà, i la construcció d’espigons que han alterat els corrents marítims del litoral. Segons els veïns, la pèrdua de sorra és conseqüència de les noves infraestructures.
Leer más >>
[ ] El proyecto BZ supondrá la renovación de 500.000 m2 de suelo industrial
Raul Montilla
Sobre que las ciudades, en un futuro, han de ser inteligentes ya no hay duda. Es necesario para tener una sociedad sostenible porque, pronto, el acceso a la energía y su mayor aprovechamiento será la que marque la distancia entre ciudades avanzadas y las que no lo serán. Pero, junto al desarrollo urbano, el industrial será fundamental. “Es donde se consume todavía más energía”, apunta Jordi Armengol, director de la área técnica del Consorci de la Zona Franca (CZFB). Ayer presentó cómo se aplicará los principios de las ciudades inteligentes a este espacio, el gran motor de la economía catalana del siglo XX que quiere seguir siéndolo en el XXI.
Todas las actuaciones partirán del proyecto Barcelona Zona Innovación, el BZ, un clúster del sector alimentario, la investigación y la industria audiovisual y cultural que afecta a 500.000 de los seis millones de metros cuadrados de la Zona Franca. Sus obras de urbanización acabaran este mes y, poco después, contará ya con la presencia de su primera empresa: Acciona.
Leer más >>
[ ] Per primer cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europea estudia si el sistema d’execució hipotecària estatal protegeix suficientment els consumidors.Institucions com el BCE i Estats com Alemanya poden posicionar-se sobre el cas de Mohammed Aziz, que fou desnonat a Martorell
Per primer cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europea estudia si les clàusules d’una hipoteca elaborada per una caixa catalana són abusives i, en general, si el sistema d’execució hipotecària estatal protegeix suficientment els consumidors. Els jutjats comunitaris han atès aquesta pregunta, que li ha fet un jutge mercantil de Barcelona, i ara institucions com el Banc Central Europeu i Estats com Alemanya podran opinar sobre la qüestió davant del Tribunal de la UE.
El magistrat barceloní ha elevat la qüestió a Europa abans de decidir sobre la nul·litat del contracte de Mohammed Aziz amb Caixa Tarragona, un veí de Martorell que fou desnonat el gener d’enguany perquè no podia pagar la hipoteca.
El Tribunal de la UE va acceptar el passat 21 de setembre els dubtes que li plantejava el titular del jutjat mercantil número tres de Barcelona i ara ha obert un termini de dos mesos perquè els 27 estats membres de la UE, el BCE, la Comissió, el Consell i el Parlament europeus puguin presentar observacions al cas.
Leer más >>
[ ] La medida incluida pretende reducir al mínimo legal el número de estos trabajadores liberados y las subvenciones que reciben los sindicatos
Redacción (Barcelona).- El Govern de Artur Mas plantea suprimir todos los liberados sindicales posibles de la Generalitat. Esta es una de las medidas concretadas en el pliego expuesto por la administración catalana a los sindicatos de los trabajadores públicos, cuyas negociaciones permanecen en paréntesis tras la manifestación ilegal llevada a cabo por los funcionarios de prisiones de la Modelo el pasado viernes. Según avanza RAC1, la medida supondría que los 117 empleados públicos que ahora dedican toda la jornada laboral a tareas sindicales dejen estas tareas para volver a sus puestos de trabajo ordinario.
El Govern pretende reducir al mínimo establecido por ley el número de estos liberados sindicales, de manera que se reduciría hasta casi una cuarta parte de los actuales. La propuesta es la última que figura en el documento que reúne las 19 que ha planteado el Ejecutivo catalán para reducir el déficit y que iría acompañada de una reducción de las subvenciones que reciben los sindicatos por esta eventualidad hasta el mínimo marcado por la ley.
Según ha podido saber RAC1, con la propuesta, el Govern quiere sacar el máximo rendimiento de la plantilla de trabajadores públicos que ahora realizan actividades como liberados sindicales. De esta forma, el Ejecutivo catalán pretende ahorrar 7 millones de euros del total destinado por este ámbito a los sindicatos, ganar 117 trabajadores de entre los liberados totalmente y más de 7.000 horas de trabajo de empleados que dedican partes de la semana en tareas sindicales (el equivalente a 50 trabajadores más).
Leer más >>
[ ] Enfocar la reforma sobre aquest punt seria un error
Les sis reformes laborals que des de 1984 s’han fet a l’Estat espanyol pretenien crear ocupació i fer-la menys precària, amb rebaixes dels costos d’acomiadament i subvencions a les empreses perquè convertissin contractes temporals en indefinits i així posar fi a la volatilitat del mercat de treball. Tants canvis i pedaços han creat un ventall de 30 models de contracte, però no han aconseguit ni que en temps de bonança baixi la temporalitat ni que en temps de crisi l’atur no es dispari. Ara que s’acosta una nova reforma, les petites i mitjanes empreses tornen a reclamar que s’abarateixi l’acomiadament, però no ho fonamenten en l’objectiu tan pregonat i fracassat que això facilitaria la contractació quan es recuperi l’economia sinó en la constatació que en crisi costa molt car despatxar els treballadors que sobren. Reclamen acomiadament barat no perquè faci baixar l’atur, sinó per poder-hi enviar la gent que calgui i així alliberar les empreses d’uns costos que en fan perillar la continuïtat. És un reconeixement que la feina no es crea per art de màgia abaratint l’acomiadament sinó quan hi ha activitat econòmica i demanda dels clients.
Leer más >>
[ ] L’Ajuntament insisteix que és un tema de qualitat i clau per a la seguretatTMB estudia d’on pot retallar sense afectar el servei
Ivan Vila / Xavier Miró
El govern de Xavier Trias insisteix a buscar la solució al carreró sense sortida en què sembla que s’ha ficat el servei ininterromput del metro i les línies urbanes de FGC les nits dels dissabtes als diumenges. Tot i que la Generalitat, tal com va informar ahir El Punt Avui, s’ho planteja seriosament, en vista de la impossibilitat de fer quadrar el pressupost per a l’any vinent, el primer tinent d’alcalde –i president de TMB–, Joaquim Forn, es va reafirmar ahir en la defensa sense fissures del metro nocturn que ell mateix ja va fer la setmana passada i que l’alcalde, Xavier Trias, va reiterar en el consell plenari de dimecres, fonamentada en la idea que es tracta d’un afer que afecta la qualitat del servei, aspecte al qual l’alcalde considera que “no es pot renunciar”.
 Forn va insistir ahir en l’argument, i va afegir-n’hi un altre de més sensible: el de la seguretat. El portaveu de l’executiu de Trias considera que el servei és “un instrument que té una funció importantíssima respecte de la seguretat viària”, perquè redueix la xifra de desplaçaments en vehicle privat les nits de dissabte. I tot i que sobre el servei ha planat sempre l’espasa de Dàmocles del seu caràcter deficitari, que ningú nega, TMB el matisa amb dades: el metro nocturn no només dóna servei cada matinada de dissabte a diumenge a 26.000 viatgers de dues a cinc, sinó que en els períodes que van de la mitjanit a les dues i de les cinc a les set, en què abans ja hi havia metro, s’han guanyat 7.000 viatgers.
Leer más >>
[ ]
Associació de Veïns de Sant Andreu Nord – Tramuntana
Aquí no se libra ni el Tato.
Mientras París suspende la instalación de más antenas de telefonía móvil, al sur de los Pirineos, nada cambia. ¿Que son posiblemente cancerosas? Quizás sí, quizás no, pero nadie las quiere al lado de su casa. Le pregunten a la pastosa Sra. Ana Botín, hija del ilustrísimo personaje Sr. Botín, el banquero.
https://www.20minutos.es/noticia/1193392/0/ana-patricia-botin/audiencia-nacional/desestima-reclamacion-antena/
Podéis pulsar el enlace anterior y ver la feroz lucha de esta señora para estar lejos de las antenas cancerígenas. Si no la quiere, algo sabrá que no nos quieren contar……
Sra. Botín: no le queda otra que pasar por el aro como todos los españolitos de a pie! Y cómo le agradecemos por ocuparse de esos niños que están en un colegio cerca de una antena. ¡Qué humanidad la suya!
¡¡Saludos a la Sra. Ana Botín desde esta asociación!!
Leer más >>
[ ] Experto en turismo A Horta-Guinardó no se le asocia al turismo, pero tiene uno de los principales centros de enseñanza del sector: el CETT. Eugeni Osàcar dirige las investigaciones.
JORDI TRENZANO
BARCELONA
Eugeni Osàcar (Barcelona, 1963) se dedica al estudio y docencia del turismo. Es el director de investigación de la Escola Universitària d’Hosteleria i Turismo (CETT), donde dirige dos másteres. Además, es el responsable del proyecto Barcelona movie, cuya web (barcelonamovie.com) ofrece rutas de los lugares que aparecen en películas rodadas en la ciudad, como Vicky Cristina Barcelona o Todo sobre mi madre. Horta-Guinardó no tiene mucho movimiento turístico, pero Osácar cree que el distrito es capaz de encontrar su propio espacio.
 DANNY CAMINAL
-La gente no asocia Horta-Guinardó con una zona turística.
-No. Posiblemente de los 10 distritos de la ciudad es, junto a Nou Barris, uno de los que menos conoce la gente. Otros, como Sant Andreu y Sant Martí, sí que empiezan a tener espacios que a nivel turístico tienen más proyección.
-¿Cómo se puede atraer al turista que visita zonas cercanas como el parque Güell o la Sagrada Família?
-Es difícil atraer al turista que viene por primera vez, ya que va a visitar sitios concretos. Pero un gran número de visitantes repiten y, posiblemente, estén abiertos a otras sugerencias. En el caso del parque Güell y la Sagrada Família hablamos de los espacios más visitados de la ciudad. En el futuro puede ser una ventaja porque hay muchos turistas que van a la Sagrada Família y cuando salen se van al centro, al Eixample. Tenemos la oportunidad que vayan a la avenida de Gaudí cuando estén renovados los pabellones modernistas del antiguo Hospital de Sant Pau.
Leer más >>
[ ]
08/11/2011
Interempresas.net
Un total de 150.000 personas gozarán del gran parque central de la ciudad, al que no tardarán más de diez minutos andando desde sus casas
El proyecto de urbanización del Parque Lineal de La Sagrera ? Sant Andreu (Barcelona) comprende la realización de un gran parque de casi 4 kilómetros de longitud, desde la calle Espronceda hasta el paseo de Santa Coloma, con una superficie de 40 hectáreas sobre las infraestructuras ferroviarias y viarias soterradas, que permitirá unir …
Leer más >>
|
|
ASESORAMENT JURIDIC- ALMECIJA – ADVOCATS